Preludi de la Passió

Homilia diumenge 4rt de durant l'any

Estimats germans i germanes,

L’evangeli d’avui és com un preludi de la Passió, aquell reguitzell d’interrogatoris: Caifàs, Pilat, Herodes... que acabarà amb el suplici de la creu.  Aquell sàbat a la sinagoga de Natzaret hi havia una gran expectació per escoltar què deia Jesús sobre el passatge d’Isaïes 61 que havia proclamat. I quan Jesús omet el passatge de la revenja, que tots estaven esperant, però que ell no venia a anunciar. Els oients, els seus paisans, passen de l’admiració al rebuig i del rebuig a la indignació, no diu el que volen que digui! Jesús és expulsat de la sinagoga i del seu poble i se l’emporten cap a un cingle per estimbar-lo. Encara avui n’assenyalen el lloc. Però ell “se’n va passant entremig d’ells”. No havia arribat encara la seva hora. No s’escapoleix, passa entremig d’ells: Quina autoritat! Quina fortalesa! I és que l’autoritat és sobre tot moral.  I aquest refús del propi poble -que representa tot Israel- propiciarà l’obertura a totes les nacions paganes, que es desenvoluparà en el llibre dels fets dels apòstols.

Tots a la vida, travessem o estem travessant moments o temporades de creu, passions en miniatura. Fets, paraules o interrogatoris que ens han ferit o que ens han portat al límit. Ferides d’antany que potser encara resten obertes... Aquesta mateixa setmana, una feligresa, coneguda de fa anys, m’explicava, per primera vegada, amb llàgrimes els ulls, una pèrdua de joventut que l’havia marcat tota la vida. Però va saber tirar endavant i aquesta capacitat de resiliència, a mi m’ha fet admirar davant de la seva autoritat moral. La resiliència dóna els seus fruits, encara que siguin tardans. 

També hi ha pobles que travessen moments difícils, llargs itineraris de passió, com Ucraïna, en situació bèl·lica. Francesc ens ha demanat que preguéssim per la pau en aquest país, deixant de banda els interessos partidistes i actuant al servei de la fraternitat humana. Les guerres no són més que grans boles de neu que es formen a partir d’espirals d’enfrontaments i de renyines... els enfrontaments a gran escala comencen en els àmbits més propers.

No hi ha res d’humà que sigui aliè al cor del creient. Hi ha entre nosaltres una teologia de la creu, molt estesa, molt intensa, arrelada al nostre país. Important. Però no ens podem quedar en ella: hem de passar de la teologia de la creu, a la teologia de la glòria,  del dol a la joia, i això ens portarà a eixamplar l’horitzó de la nostra missió.  Hem de passar de contemplar el Crist crucificat al Crist gloriós ressuscitat.

La carta de Sant Pau que hem proclamat i que sol llegir-se als casaments, hauria de llegir-se també als enterraments, perquè la mort és el pas de veure encara d'una manera parcial, a la plena visió cara a cara.

I és el que anticipem en cada eucaristia. Després d’aquest relat que ens ha evocat un fet molt tens de la vida de Jesús, fem memòria de la seva Resurrecció, perquè cada eucaristia és una trobada amb el Ressuscitat.