Ésser forts

Diumenge II després de Nadal

Diumenge 2 de gener

Estimats germans i germanes:

Aquest evangeli que hem proclama i que ja vam proclamar el dia de Nadal, antigament es proclamava a totes les misses. El trobem escrit en antigues credences que es trobaven en els altars com a recordatoris per als celebrants…Sempre que el proclamem ens sembla que parlem d’alta teologia. I ho és. No debades Sant Joan Evangelista té com a símbol l’àliga, un ocell d’alta volada que apareix al Cant dels Ocells entre tantes d’altres espècies, algunes desaparegudes: “i l’áliga imperial se’n vola cel en dalt, dient amb alegria, el bon Jesús és nat, per treure’ns de pecat i dar-nos alegria.” No podem racionalitzar el misteri: el misteri és per ser contemplat.

En aquest evangeli hi batega el misteri de la paternitat i del seu rebuig: “era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” i també de la seva acceptació: “però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. Tots hem conegut o coneixem fills que, en paraules de Freud, han tingut necessitat de “matar el pare”. I fills que han fet l’itinerari vital del fill pròdig de la paràbola: i que han tornat a casa.

Però alhora en aquest evangeli hi apareixen tres figures històriques, Joan, Moisès i Jesús. Què tenen en comú? El fet d’ésser profetes? El fet d’haver nascut de manera miraculosa sense una clara intervenció paterna? El fet de ser uns referents lluminosos per a l’Església? Artistes de totes les èpoques han endevinat la grandesa de les seves figures: i tots recordem la ira continguda del Moisès de Miquel Àngel, la radicalitat despullada del Sant Joan Baptista de Gargallo o el caràcter esquerp del Jesús de Passolini. En qualsevol cas, els artistes han intuït la força dramàtica d’aquests tres personatges.

Estem davant d’una pujada molt gran dels contagis: una realitat que ens depassa fins i tot als mateixos sanitaris, al personal religiós dels hospitals…Però hem de ser forts, no per un imperatiu moral, “he de ser fort” si no pel do de l’Esperit Sant. La fortalesa és un do de l’Esperit Sant…Parafrasejant Sant Pau avui podem dir: “és quan ens sentim pobres, malalts i vulnerables que som realment forts”.