Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família 2025 A tota família hi ha ancians, hi ha adults i hi ha infants. Jesús diu que si no ens fem com infants no entrarem en el Regne del cel (Mateu 18,3). Des d’una lectura racionalista, aquesta és una afirmació paradoxal, perquè tots pensem que som o voldríem ser adults madurs i responsables i sembla que fer-se infant sigui fer una regressió.   Però evidentment aquest no és el sentit de les paraules de Jesús. A Catalunya ja diem que “infants naixem i infants tornem”. I és ben bé així i potser no està tan allunyat del que diu el Senyor, que fou mediterrani com nosaltres. Les persones quan ens fem grans ens anem tornant més necessitades d’afecte, com els nens i nenes, estem més en el nostre mon, sovint fantasiós, ens entotsolem com els nens quan juguen sols, fins i tot, físicament, ens anem reduint. Aquesta és una manera natural de fer-se infant. I, en cert sentit, pot ser també sobrenatural. Durant la missa del dia de Nadal, una anciana de la residè...

  La IA Estimats germans. El profeta Amós en la primera lectura fa, si més no, tres denúncies: denuncia als qui s’abraonen sobre els pobres per anorrear els desvalguts. I, és cert, avui molts continuen abraonant-se sobre els pobres com un camí per esborrar els desvalguts del país. Hauríem de fer un seriós examen de consciència sobre això. D’altres continuen desitjant que les festes s’acabin. Quantes vegades a les portes de Nadal escoltem la frase característica: “jo voldria que aquestes festes ja fossin passades”, potser pel dol, la feina o els records, però els profeta Amós no es refereix  a això, parla d’aquells que sempre sistemàticament critiquen totes les festes, si hi ha focs, perquè n’hi ha, si no n’hi ha perquè no n’hi ha...Si hi ha soroll per què hi ha soroll, si hi ha massa silenci...  Denúncia també els qui fan trampa amb les balances, els qui venen el rebuig barrejat amb el gra... Déu n’hi do. Recordem que ell i tots els profetes moriren violentament. En...

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres tam...