Es té l'edat que es té

 

DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY / Cicle C

Estimats germans

Lectura primera Sa 9,13-18

Cada any celebrem un diumenge la Pentecosta i cada any demanem que vingui l’Esperit Sant. Avui la primera lectura ens refresca la presència de la tercera persona de l’Esperit Sant, en un dels seus set dons, el de la saviesa. Son molt boniques i veritables les paraules de la primera lectura que hem proclamat: Qui hauria sabut mai allò, Déu, que desitjaves, si tu mateix no haguessis donat la saviesa, si no haguessis enviat de les altures el teu Esperit  Sant?

El salmista ens recorda dues evidències una que morim, l’altra que Déu és per nosaltres un refugi i un castell, que en l’adversitat hi trobem un gran auxili. I ens dona un consell ben pràctic, li demana que ens ensenyi a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor.

M’agrada preguntar l’edat de les persones, no directament, si no de tercers. La tieta Mercedes -com tantes dones de la seva generació- no va dir mai l’edat que tenia, perquè repetia que es té l’edat que s’aparenta.

Un dia va anar al metge i aquest li va preguntar l’edat que tenia, ella va respondre amb alegria que 75 anys. La meva cosina, la Tina, esfereïda li va anar pel darrera i li va dir: “89, doctor”. Se n’havia tret nogensmenys que 14. La tia Mercedes havia perdut el compte? Era simplement perquè era presumida? No ho crec pas. De no dir-ho havia oblidat l’edat que tenia.

Hi ha l’edat biològica, hi ha l’edat mental.  Hi ha fills que son biològics, hi ha fillols que són com els fills que hom ha engendrat en la fe, com Onèsim. Hi ha persones, en canvi, que amb innegable bona voluntat, volen ser les teves amigues, les teves confidents, els teus fills o les teves filles espirituals. I tu ni els vols així, ni els experimentes així. Han pujat al teu carro sense demanar-te permís, han entrat a la teva cambra sense trucar la porta, Paciència. Ja passava en temps de Jesús quan n’hi havia qui deia: “Senyor si anunciàvem pels teus carrers... “ i la resposta contundent del Senyor: “no us conec”.  Només se salven els qui d’aquests estan malalts els has de procurar acompanyar amb prudència i amb caritat. I portar-los al metge del cos o de l’ànima. Quan en Ventura, l’espòs de la Maria es va adonar que estava malalta mental, la va abandonar”. I quan el seu cunyat li va preguntar el per què, el Ventura va respondre senzillament: “És que la Maria està malalta”. El cunyat no s’ho va fer repetir: “si està malalta... cuida-la”, li va dir.

 Els cristians que ens ho volem creure, no solament hem de renunciar als béns temporals, sovint hem de renunciar a posseir persones. Ja no podem dir amb rigor: “la meva dona”, “el meu home”. Tots som del Crist i el Crist és de Déu. Com podem orientar les famílies desorientades que, en aquell moment d’angoixa et consulten on portar el pare, la mare, l’espòs, l’esposa o la germana gran que ha patit un ictus o que ja no es pot quedar sol o sola?

Avui en el món hi ha guerres com la de Rússia i Ucraïna on l’asimetria és evident. I no obstant són conflictes que fa anys que duren i ningú no es rendeix.

Que l’Esperit Sant, en la seva sacrosanta setena ens visiti i ens guardi sempre en la perfecta alegria.