Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge  XXXII de durant l'any Estimats, al nostre paisatge vital hi ha rius que corren sobre la superfície. De petits estudiàvem els rius d’Espanya, rius cabalosos que potser un dia travessaríem o no. Quan hem viatjat ens hem trobat amb rius que són l’eix vital d’un país, com el Nil a Egipte, o el riu Gàmbia al país del mateix nom, o el Bio Bio a Xile, o el Magdalena de Colòmbia... Però les nostres corrents d’aigua més properes eren les rieres i aquestes no surten als mapes convencionals. La riera del meu poble, en temps del meu avi Pons, era molt cabalosa i fins i tot se n’havia arribat a emportar la carretera. Després de molts anys d’inactivitat, el 2005 es va desbordar i se’n va emportar entre d’altres, el Pont Penjat. Per arribar al Monestir, heu hagut de travessar el riu Besós que normalment ni haureu vist, però hi és. I després heu hagut de travessar sense adonar-vos-en, dues rieres seques, la de Sant Joan, si heu vingut pel costat de Santa Coloma o el Torrent...

  Diumenge XIV de durant l’any Estimades germanes, estimats germans, avui que celebrem la Jornada de la Responsabilitat en el trànsit, pensava en que conduïm de la manera que som. Els qui passem moltes hores al volant hem de fer créixer la paciència, el sentit cívic, la bona educació, la solidaritat... Hem de cultivar totes les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temperança). Sovint experimentem ràbia, quan veiem que algú condueix de manera perillosa per a ell mateix i per als altres. Alguns es deixen portar per la revenja, qui la fa, la paga. Tots ho hem fet alguna vegada. Cal evitar-ho totalment. Com hauríem d’evitar l’ús del mòbil sempre que conduïm. O converses llargues amb els qui ens acompanyen i mai de temes transcendents que ens puguin distreure. Cada dia n’aprenem. Dimecres vinent celebrem Sant Cristòfol, patró dels conductors, que tenim representat aquí mateix en el claustre, encomanem-nos-hi. Algú ha dit amb humor que a partir dels cent-vint quilòme...