Jaume Aymar i Ragolta

Sonet amb estrambot deprecatiu al 260è Sopar Hora Europea, mirant de sintetitzar les aportacions de l’Hèctor Corominas Macias, en Josep Gallifa Roca i la Pilar Mariné Jové (moderats per la Montserrat Puigbarraca Arroyos). Restaurant la Lluna de Barcelona, dijous 21 de maig de 2026, vigílies de Santa Rita de Càssia, advocada de les causes impossibles.   Com humanitzar la societat? És que està del tot deshumanitzada o hi ha força humanitat amagada i aquí molts cerquem la Bona Veritat?   Cal recuperar l’hospitalitat embolcallant l’altre amb la mirada -digitals i analògics a la vegada- reconegut, conegut i estimat.   Afavorim la conciliació sabent que la missió compartida és el que fa més virtuosa la vida.   Davant tanta ruptura tremolosa presència, escoltant, respectuosa que esdevé, pel dedins, nutrició.   Restaurem la fractura amb la ma estesa i amb el kintsugi d’or de la tendresa.

La por guarda la vinya Recordo que de jovenet, en un viatge en tren cap a Girona, vaig seure davant d’una senyora gran que em va donar conversa tot el trajecte. Una de les coses que em va dir és: “jove, no tingui por de la bomba atòmica; quan la tenien pocs països sí que s’havia de témer; ara tots la tenen i saben que si un la tira, l’altra li pot tirar després. I la por guarda la vinya.” Em va venir aquest record a la ment anit que vàrem celebrar un sopar de l’Àmbit Maria Corral: “Les pors i les angoixes porten al desànim”. [1]  El tema era de punyent actualitat i, probablement per això hi havia una norantena de persones interessades, d’una mitjana d’edat gran i sapient. Un dels ponents, el psiquiatre Enric Álvarez, va parafrasejar la dita precedent: “La por salva la vida”. I “la por convertida amb ansietat porta a la fugida.” Vet aquí doncs una lectura positiva d’aquesta pulsió bàsica que no és necessàriament negativa ni té perquè portar-nos indefectiblement al desànim. En la ma...