Homilia del diumenge XXXII. (En el pati de Ramon Paner) Ramon Maria Schilt Marimon. El Ramon es deia en realitat Ramon Maria. Aquest era un costum d’algunes famílies catalanes catòliques. El de posar el nom de Maria al costat del patronímic. A ell i a la Laia Cardoner, fa molts anys que els vaig conèixer, però vosaltres, els germans, els nebots, els fills i els nets, fa molts més anys que jo que el coneixíeu. I avui ens n’heu dit moltes coses. I tots sabeu i tots sabem que la seva vida, sobre tot en la seva darrera etapa, no fou fàcil ni planera. En Ramon va començar a venir aquí a la Murtra fa més de trenta anys. I va residir-hi, i hi va ser voluntari. Em dèieu que els darrers deu anys va fer més d’avi que no de pare o d’espòs. Potser aquesta és la missió que Déu li tenia confiada: ésser un bon avi. Amb el Ramon vàrem viure moments molt joiosos al menjador, a la biblioteca, passejant pel claustre, fent sortides, celebrant esdeveniments familiars... i, també, mome...
Entradas
Mostrando las entradas etiquetadas como Fundació Maria Prats