Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXV de durant l'Any/A Estimats, Divendres, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic d’ell, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 97 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe. En Josep Maria Canals, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu . Va exercir el sacerdoci a Sabadell i a Badalona, al barri de Pomar. Quan va sentir dir que es tancava la Cartoixa de Tiana, en un moment de pregària intens a la Mare de Déu, va prometre lliurar la seva vida a Déu i fer-se monjo per evitar-ho. En el moment que va anar a comunicar-li al seu bisbe, el d...

Carta oberta al Cardenal Joan Josep Omella Benvolgut senyor Cardenal, dimarts passat vàrem celebrar la missa Crismal a la Catedral de Barcelona, que vostè va presidir en la caritat, acompanyat dels bisbes auxiliars, Javier i David, i del Cardenal Lluís Martínez Sistach, així com dels capellans que feia cinquanta i vint-i-cinc anys d’ordenació.   Per un moment em va venir a la ment una missa crismal de 1985, celebrada dijous sant al matí a la Catedral de Barcelona. Aleshores un servidor era diaca. Presidia el Cardenal Narcís Jubany i els concelebrants no arribaven ni a una vintena. També hi érem alguns diaques permanents o no. I naturalment, tots seiem al presbiteri. També hi havia les religioses de la Catedral i uns pocs fidels. Un amic sacerdot al final se’m queixava: “una missa tan significativa i tan poc concorreguda!”. Tenia raó, però li confesso que em va costar d’entendre per què la missa crismal, prevista pel Dijous Sant, al cap de poc es va traslladar els dimarts. L’arg...