Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2026 Ahir celebrava un casament a Sant Iscle d’Empordà. Una església força gran, en part romànica, en part ampliada, que em diuen que pràcticament està tancada al culte. Els nuvis tenen una trajectòria provada d’operacions i disgustos personals que no venen al cas però que confirmen la repercussió psicosomàtica dels mals moments. Fins poc abans del casori, al nuvi li sagnava el nas. He de dir que els meus amics són batejats i solters. Després del consentiment hi ha hagut un moment molt emotiu, la filla biològica de la núvia, que portava els anells, s’ha posat a plorar i ha abraçat els seus “pares.” A l’altar romànic eren tres abraçant-se. Oi que és una imatge bonica de la Santíssima Trinitat? Analògicament és la gran abraçada del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La imatge de l’abraçada plau molt a la meva mare. Als seus 95 anys, li agrada poc fer petons, s’estima més les abraçades. Em consta que també li plau al filòsof Josep Maria Esquirol, s...

  Paraules del Dr. Jaume Aymar Ragolta en l’acte de recepció del reconeixement Emmanuel Mounier 2024.  Facultat de Filosofia de Catalunya, 16 de maig de 2024, Sant Honorat, patró dels forners. Propera ja la Pentecosta.   Amigues i amics, si digués que aquest reconeixement és merescut cauria en l’arrogància, però si digués que és immerescut faria quedar malament a l’Institut de personalisme de Catalunya Enmanuel Mounier que me l’atorga i al seu director el Dr. Joan Lluís Pérez Francesch que acaba de lloar-me tan amablement: gràcies de tot cor! Però com que no vull ni una cosa ni l’altra, opto per dedicar-lo a la memòria del jesuïta que em va introduir en el personalisme, el P. Josep Maria Coll Alemany, Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1988), llicenciat en Teologia per la Universitat d'Innsbruck (1966) i diplomat en Psicologia per la Universitat Complutense de Madrid (1964). El Pare Coll era fill del qui fou eminent polític i president del Parlamen...