Jaume Aymar i Ragolta

  Fidels difunts 2025 En memòria d’Enric Agell Botey,   pare de família, veterà resident a Sant Jeroni,de Fina Pie Ninot, mare de família lluitadora i valenta. I d'Anna Maria Vidiella, àvia de la Mariona. Estimats, wls nostres difunts són molt nostres. Sovint ens venen a la ment i al cor. Experimentem la seva proximitat. Ens emociona el seu record. Ens retorna el dol per la seva pèrdua. I aquest any els recordem en diumenge, dia de la resurrecció. Ens omple d’esperança creure que els nostres morts han ressuscitat i en tenim la certesa quan els sentim a prop, i fem nostres les paraules de Miquel Martí Pol dedicades a la seva esposa malalta: “I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo". Avui contemplem l’actitud de Jesús davant la mort.   Jesús es va commoure i va plorar la mort del seu amic Llàtzer. Davant la mort, cal plorar. H...

  Homilia en el comiat de Caterina Mestres Gafas, vídua d’Isidre Guiteras. Església de Sant Martí de Calonge. Diumenge de Corpus 22 de juny de 2025. Introducció Acomiadem la Caterina enmig d’aquesta canícula xardorosa. És festa. És un pont llarg. Però els batejats no podem oblidar que avui és diumenge, dia de la resurrecció, la festa de les festes, i a més és Corpus, una festa ben tradicional a Catalunya. Tenim la certesa que la Caterina se n’hagués volgut anar després de l’Isidre, però Déu li ha regalat dinou anys més de vida. I una vida diferent. Cada vegada més silenciosa, estranya, dura per a vosaltres, però amb qualitat fins al final. Ella us ha continuat convocant primer amb les seves paraules, després amb els seus silencis. I avui us convoca a la festa del seu comiat. Perquè la mort també és una festa. I el comiat cristià també és una festa. Aquestes darreres hores alguns us heu desplaçat de lluny per poder acomiadar-la, aquestes darreres hores heu rebut abraçades i be...

 Xerrada-col·loqui sobre La paraula justa.  Ateneu de Guissona.  Dilluns, 10 de març de 2025. DIALEGS.   Benvolgudes amigues, benvolguts amics: és un goig trobar-me amb vosaltres a Guissona. Aquesta vila és un dels possibles bressols de fra Ramon Paner, un ermità jerònim que va acompanyar Cristòfol Colom en el seu segon viatge al que després es va anomenar a Amèrica. El cognom Paner és freqüent en aquestes contrades. Com havia dit un rector vostre, seria un altre Sant Pau, desconegut. La força de la paraula . La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos. No m’estendré més. En podem parlar al col · loqui. El català lacònic Els catalans som lacònics. Vet aquí un terme que prové dels espartans. Jesús diu a l’evangeli, que la vostra paraula sigui sí quan és sí, no quan és no. (Mateu 5:37). De fet Jesús era força lacònic: “Vine i segueix-me!”, “Fuig d’aquest home...!” “Noia, aixeca’t” Deia Alexandre Cirici, sociòleg de l’art, que parlem cantant, ...