Jaume Aymar i Ragolta

Sant Jeroni de la Murtra, 7 de maig de 2025. Amigues, amics, avui, en aquest 29 aniversari de la pasqua d’Alfred Rubio de Castarlenas, (Barcelona, 12 de juliol de 1919-7 de maig de 1996) ens plau presentar-vos l’orla de la seva promoció de la Facultat de Medicina de Barcelona, restaurada. La promoció de metges de l’any 1943 en la postguerra espanyola i en plena guerra mundial, amb un estol de catedràtics realment extraordinari, amb projecció internacional, ens ajuda a entendre més i millor la figura de l’Alfred. Ell mateix explica: “ La medicina me pareció el vehículo mejor para mi actuación en la vida. Estudié con todo esfuerzo. Y con especial pasión algunas materias (…) Pero no me decidí por ninguna especialidad. Me gustaba ser médico de la humilde y maltratada ‘medicina general’. Pedir la colaboración de especialistas, sí, siempre que fuera oportuno, más procurando tener en todo momento una visión de síntesis ”. Ell deia que el repòs religiós i cultural ajudava les persones per...

Primera premissa.  El meu avi, Pons Ragolta Plana (Calonge,1899-Barcelona,1979) un dia em va dir: “A la Batalla de l’Ebre, Franco va estar a punt de perdre la guerra, després ja tot va ser: Franco, Franco, Franco…”  (el meu avi em parlà de la guerra en comptades ocasions). Segona premissa Un cosí del meu pare, Josep Maria Aymar Costa, va fer la guerra al bàndol republicà. Una tarda, els anys setantes, a casa els meus avis, oncles seus, ens va explicar: el dia de Sant Jaume de l’any 1938, Franco i els seus oficials ja creien que havien guanyat i se’n van anar a celebrar-ho a la Basílica del Pilar. Van abandonar el front. Nosaltres, molt sorpresos, varem anar avançant, avançant…hauríem entrat a Saragossa, però vam tenir por, temíem que no fos una emboscada. En sortir, va començar la gran batalla. Tercera premissa:  Franco, al front de l’Ebre, va dir-li a Maximino Romero de Lema (aleshores sargent d'artilleria i  després prevere i bisbe): “ Ya tenemos la guerra ganada… ...