Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia papa Francesc a Roca i Pi Vam saber la notícia de la mort del papa, aquí mateix durant la missa de dilluns de Pasqua. Va ser l’Ada Ortega la que ens ho va dir. També em va arribar molt a fons la frase que em vas dir, Ada: “ Al Cielo sin curvas ”. Des d’aleshores cada dia aquí l’hem recordat, però avui ho fem d’una manera més intensa, amb d’altres persones que treballeu aquí a la residència i d’altres amics. Estem tristos però també estem esperançats. Francesc era un home com nosaltres, que temia el dolor físic, ho havia dit, però també que va ser capaç d’anar molt lluny, a Singapur, a la Polinèsia, al Timor Oriental... amb cadira de rodes. La cadira de rodes limita, però també ajuda. Francesc parlava de la gent gran en primera persona, ja tenia vuitanta-vuit anys i havia estat molt malalt, però repetia una frase que sempre em va impressionar: “ nadie se muere la víspera ”, és a dir, tots ens morim en el moment que toca. Això al principi ens costa, però amb el temps ho a...

Estimades germanes i estimats germans, Jesús molt sovint posava a prova els seus deixebles. Les mateixes paràboles són situacions que acabaven amb un interrogant. Com calia actuar davant del fill malgastador? Com fer-ho quan s’acaba l’oli de les llànties? Què passarà amb els bons administradors i amb els dolents? La pregunta que hem escoltat: I vosaltres, qui dieu que soc jo?, no és pas una curiositat egocèntrica. És preguntar-los com en la seva vida porten l’estil de viure de Jesús. Perquè els apòstols no se n’acabaven d’adonar que fent o desfent, obrant o deixant d’obrar ja estaven dient. Ho hem escoltat a la Carta del Apòstol, la fe sense obres és morta.   Si no hi havia prou pa ni prou peix, la solució era la fàcil: que tothom marxi als seus pobles d’origen. Si en aquell poble no volien creure, la solució era senzilla i apocalíptica: “Que baixi foc del cel i els consumeixi”. Avui Pere declara: “Tu ets el Crist”, i probablement tenia una intuïció profunda que el portava a ad...