martes, 19 de abril de 2011

Homilia en el Diumenge de Rams

La Passió del món avui continua. Quan sento parlar dels apòstols adormits no puc deixar de pensar en aquells que viuen en la passivitat i no s'adonen del patiment dels qui tenen més a prop. Potser jo mateix, en aquest sentit, estic adormit. Quan sento parlar de la gent del Sanedrí que escarneix Jesús, no puc deixar de pensar en aquells que, avui, al carrer o a través d'alguns mitjans de comunicació, es mofen dels meus germans. Quan sento parlar de Pere que nega Jesús tres vegades entre juraments i malediccions, penso en tantes vegades que som infidels a la nostra missió i neguem que som cristians de paraula i d'obra. Quan sento parlar de Judes que ven l'amic per trenta monedes i un bes, no puc deixar de pensar en tantes i tantes traïcions potser en el si mateix de la parella o de la família. Quan sento parla de les multituds que cridaven: "Crucifica'l, crucifica'l" no puc deixar de pensar en les masses cegues, en aquells que es deixen portar pel que crida més; quan veig la conxorxa dels poderosos que va portar l'innocent al patíbul, penso que avui els qui mouen els fils del poder, tant se'ls en dona de la vida humana... Però també quan contemplo a Jesús que s'entrega del tot penso en tants testimonis d'abnegació, en tants que com Ell a l'hort de les Oliveres s'abandonen en mans del Pare mentre estan passant el seu Getsemaní: en els pares que tenen un fill a la UVI que es debat entre la vida i la mort i malgrat tot mantenen la confiança; en aquells que fan equilibris per poder arribar a final de mes i no deixen de treballar en el que poden refiats en la Providència...quan sento parlar del Cireneu no puc deixar de pensar en tants que acompanyen els altres en el camí de la creu, voluntaris, cooperadors...; quan sento parlar de les dones que sostenen Jesús amb els seus béns no puc deixar de pensar en els qui ens feu l'almoina del vostre temps; quan contemplo Jesús morint a la creu mentre recita el salm 22 no puc deixar de pensar en tants i tantes que moren pregant.
Passió de Crist, Passió del món. Tota la Passió és humana, molt humana i per això és divina. La nostra vida és un aiguabarreig de totes aquestes vivències i actituds.
Dins de nosaltres hi ha un Pere que diu que no, i una Maria que diu que sí. Un Judes que traeix i un Joan que és fidel a l'amistat. Un Pilat que dubta i una Clàudia que vol evitar el dolor. Una serventa tafanera i una Maria Magdalena expectant. Un Barrabàs falsament lliure i un Jesús que dona la vida lliurement.
Demanem a Jesús, clavat en creu que morim d'una vegada a la vellura del pecat i que renaixem a la novetat de la vida.
(Sant Jeroni de la Murtra, 17 d'abril de 2011)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.