Jaume Aymar i Ragolta

Estimades germanes i estimats germans. Quan preguntem a algú com està, li solem preguntar també de seguida per la seva família, per la seva casa... Ahir parlava amb un grup de xicots africans d’un pis d’acollida de Badalona, al barri de la Salut Alta. La majoria tenia famílies, però n’hi havia un que em va dir que no tenia ningú... Preguem perquè pugui fundar o trobar una família. Déu n’hi do dels avatars de la família de Jesús! L’evangeli ens parla d’un pelegrinatge, d’una pèrdua, d’un retrobament. També l’evangeli ens narra el que anomenem la fugida a Egipte (que per a l’església copta és l’arribada a Egipte). Es veu que el llibreter Josep Maria Bocabella en veure un quadre de la fugida a Egipte molt gran que hi ha a Montserrat es va inspirar i va decidir-se s promoure el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Quan Gaudí va dissenyar la porta de l’Esperança de la façana del Naixement i va posar dues escenes contraposades: la fugida a Egipte a l’esquerra i la matança dels inno...

Sant Jeroni de la Murtra, 24 de desembre de 2024 El poble que vivia en les tenebres ha vist una gran llum ens ha dit Isaïes. Vivia en les tenebres... la foscor. M’agrada la foscor. No la foscor de l’ànima. No la foscor obligada. No la foscor de la depressió. La foscor escollida, triada, pensada buscada. Els monjos de la Murtra, seguien Sant Joan de la Creu. En una noche oscura                           1 con ansias, en amores inflamada, ¡oh dichosa ventura! salí sin ser notada, estando ya mi casa sosegada.                  A oscuras, y segura, por la secreta escala disfrazada, ¡Oh dichosa ventura! a oscuras, y en celada, estando ya mi casa sosegada.                1 En la noche dichosa e...

Fer festa Estimades germanes i estimats germans, aquestes són expressions que solem escoltar des de fa algunes setmanes: “deixem-ho per passat festes”, si de cas ara “deixem que passin aquestes festes...” Recordo que hi havia mestresses de casa grans que quan s’acostava Nadal deien: “jo ja voldria que aquestes festes fossin passades”, perquè d’una banda les envaïa la nostàlgia, però de l’altra veien i temien la feina que se’ls apropava (fins al punt que es va inventar un cinturó perquè la mestressa de casa no us haguéssiu d’aixecar vint-i-cinc vegades de taula els dies de Nadal). I cada any les festes de Nadal sembla que comencin abans, immediatament del haloween . No hem de perdre ni un minut més en criticar la societat de consum que entre totes hem creat, però sí que hem de reflexionar en com vivim la dinàmica treball/festa. Maria Matilde Almendros, prestigiosa locutora, va morir un quinze de desembre i un amic seu es planyia en un article de diari que li havia dit que es veurien...

Sonet alexandrí, amb doble estrambot, en el vint-i-cinquè aniversari del naixement a la vida perdurable de mossèn Pere Surribas Garrober, rector de Calonge de 1959 a 1999 i en l’inici dels cent anys de la seva vinguda al món que s’esdevindrà el Nadal de l’any vinent. A la parròquia de Sant Martí de Calonge que ell va servir durant quaranta anys el 21 de desembre de 2024. La seva tasca en favor dels emigrants va fer que alguns andalusos el coneguessin com Sant Pere. Als bisbes fra Octavi Vilà Mayo, monjo cistercenc i fra Josep Parra Novo, dominic, tots dos religiosos i bisbes com el nostre patró; al rector de Calonge i Sant Antoni, mossèn Josep Lafont, a l'arxipreste, mossèn Rafael Felipe i a totes les feligreses i feligresos de Sant Martí de Colonge que fóreu, alhora, la seva joia i la seva creu. Un record especial envers els traspassats més propers a ell: la Ramona Gispert, la Montserrat Darnaculleta i l’Antonio Riart.   Estimat mossèn Pere Surribas i Garrober parlave...

Sonet de comiat agraït, amb doble estrambot, al bon amic i col · laborador de la Murtra en Ramon Schilt Marimon que ha volgut marxar cantant “amb la llum del teu mirar”. Santiago de Xile, 21 d’agost de 2024. Llegit el dia del seu comiat i també el del trasllat de les cendres a Sant Jeroni de la Murtra, diumenge 10 de novembre de 2024.   Adéu siau, Ramon Schilt Marimon Avui, festa de Sant Pius desè, te’n vas tranquil, silent i serè a explorar, amatent, el nou món.   A donar sempre atent el que correspon: fotos, poemes, l’escrit més amè res del que és humà no t’ha estat aliè has donat de tu el més pregon.   Amb l’Eulàlia vàreu fundar una llar i han vingut uns fills i nets resplendents abnegats, actius i contents.   A la Murtra ens vas ensenyar a vetllar per la biblioteca i els visitants fores dels voluntaris més constants.   Te n’has anat cantant la llum de ta vida ensenya’ns a estimar-nos sense mida.   Ara que te...

Sembla que aquests dies de Nadal tots ens tornem més solidaris, si més no així ho expressen les nostres nadales. Per cert, com gaudim quan rebem encara alguna Nadala escrita a mà entre el magma de missatgets de watsapps i vídeos curts.   Escoltem de llavis de Joan Baptista un missatge senzill i directe de solidaritat El qui té dues túniques, que en doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera semblant». Miro el meu armari i el nostre frigorífic i em quedo sense paraules. Clar que també nosaltres aquí a   la Murtra també som beneficiaris de Càritas, però us asseguro que aquestes festes no ens mancarà res. I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que ha estat establert que feu». I avui tothom vol fer més i més i més. I tothom vol mostrar que fa molt i molt i molt. Limitem-nos a fer bé allò que hem de fer. Quan mossèn Enric d’Ossó li deia a l’Antoni Gaudí com volia que fos el c...

Estimades germanes, estimats germans, A molts ens agrada al migdia resar l’àngelus. En aquesta pregària senzilla i popular evoquem l’instant en què el Verb es va fer carn, gràcies al sí de Maria. Va ser en el moment oportú. N’ha quedat l’expressió “Àngel a Maria!”, quan un encerta en la seva resposta. Amb els anys he anat entenent que les coses s’esdevenen en el moment que han de passar. Hi ha una frase de l’Alcorà que vaig sentir dir sense saber que pertanyia a aquest llibre sagrat: “no es mou una fulla que Déu no vulla”. Literalment diu : “Ell sap que hi ha a la terra i al mar, no cau una fulla sense que Ell ho sàpiga”. (Q.6:59) És clar que això entès al peu de la lletra ens pot fer caure en un determinisme, si tot estigués ja previst, on quedaria la nostra llibertat? Cal sintonitzar el voler de Déu amb la nostra llibertat. La llibertat és fer en cada moment allò que cal fer. Això ho sabeu bé els pares de família, no feu el que voleu, feu el que més convé en cada moment.   I ai...

  Paraules del Dr. Jaume Aymar Ragolta davant del Ple de l’Ajuntament de Badalona, 1 de desembre de 2024 (text íntegre). Senyor Alcalde, regidores, regidors, conciutadans, agraeixo la possibilitat que se’m dona d’intervenir en aquest Ple. Soc Jaume Aymar Ragolta, prevere al servei del culte del Monestir i president de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, al servei de la cultura que genera aquest Monestir, joia del gòtic tardà. L’any vinent en farà quaranta que me n’ocupo (1985-2025), ajudat per un equip excel · lent . Enguany ha  fet cinquanta anys que el Monestir fou declarat BCIN. En el decurs d’aquests cinquanta anys, hi ha hagut dues ocasions en que l’administració pública, en concret la Generalitat, ha ajudat puntualment a la Murtra: el 1993 per la restauració de les pintures gòtiques del Refetor en l’esguard de la visita dels Reis i el 2015 per la digitalització de l’arxiu del bisbe Joan Carrera. La resta d’ajuts han partit sempre de la iniciativa...

  Paraules en la inauguració de l’exposició de Mercè Gual Combalia. Estem molt contents. Fa anys que ens coneixem amb la Mercè, però fa només un any aproximadament, que em va revelar que fa collage i avui aquí a l’Àrea Cultural Oriol, mercès al Joe i al seu equip, en tenim la primera mostra. Adrià Gual   Queralt, dramaturg, escenògraf, renovador del teatre català va néixer el dia de la Immaculada a Barcelona,   el 1872 i va morir en vigílies de Nadal 1943. L’Adrià va conèixer la Mercè quan era petita.   El tenim retratat aquí a l’Àrea amb ella i amb l’àvia Lola de Sojo Pratdesaba, filla del barri de Sarrià, que escrivia contes infantils. Una obra de Gual porta per títol Els excèntrics Tik-Tok. M’agradaria que algú m’expliqués quina relació té amb aquest gènere que avui està tan en boga en les xarxes. Josep Gual de Sojo. El fill de l’Adrià i la Lola, era impressor i per això l’apassionava el monotip. Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista d...

Diumenge I d'Advent Estimades germanes i estimats germans, que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués els vostres cors.   En Joan Capri, humorista, deia amb raó que els catalans tenim el menjar al cap. Que els caps de setmana no ens preguntem com t’ho has passat, si no on has anat a menjar...No es pot generalitzar, però sí que és veritat que més d’una vegada ens passem. Comencen ja els dinars de Nadal -per cert ahir en vam tenir un d’entranyable amb ASPANIN- i després vindran les menges abundants de totes les festes... Com deia també amb humor i un punt d’exageració mossèn Pere Surribas, hi ha dues maneres de celebrar el Nadal, “com Josep i Maria, contemplant a Jesús, o com el bou i la mula, menjant.”   En d’altres traduccions de l’evangeli d’avui, es parla de l’embriaguesa. M’explicaven a Colòmbia, aquest estiu, que hi ha pobles sencers on l’alcoholisme es generalitzat en tots, homes i dones. Mengen poc i beuen molt. I l’alcohol, amb totes l...