Immaculada Concepció 2024

Estimades germanes, estimats germans,

A molts ens agrada al migdia resar l’àngelus. En aquesta pregària senzilla i popular evoquem l’instant en què el Verb es va fer carn, gràcies al sí de Maria. Va ser en el moment oportú. N’ha quedat l’expressió “Àngel a Maria!”, quan un encerta en la seva resposta. Amb els anys he anat entenent que les coses s’esdevenen en el moment que han de passar. Hi ha una frase de l’Alcorà que vaig sentir dir sense saber que pertanyia a aquest llibre sagrat: “no es mou una fulla que Déu no vulla”. Literalment diu : “Ell sap que hi ha a la terra i al mar, no cau una fulla sense que Ell ho sàpiga”. (Q.6:59) És clar que això entès al peu de la lletra ens pot fer caure en un determinisme, si tot estigués ja previst, on quedaria la nostra llibertat? Cal sintonitzar el voler de Déu amb la nostra llibertat. La llibertat és fer en cada moment allò que cal fer. Això ho sabeu bé els pares de família, no feu el que voleu, feu el que més convé en cada moment.  I això necessitem claror per discernir-ho.  Els cristians no creiem en la predestinació, creiem en que Déu ens té reservat un destí de felicitat, però sempre compta amb nosaltres.  Això queda clar en aquest evangeli Maria li va dir que sí.  El que l’àngel li demanava era molt gran i  ben segur que incomprensible, però ella va dir-li que sí  a totes i va esdevenir una gran facilitadora per canviar el rumb de la història. Com diu el bisbe Sebastià, la humanitat, gràcies a aquest sí, ha quedat reorientada cap a Déu.  

Una dona. La dona és realitat plena. Les antigues aliances eren amb homes, Noé, Abraham, Moisès... en el Nou Testament l’aliança es fa amb una dona.  I això representa una gran novetat. Amb tot encara avui la dona no pot viure la plenitud dels seus drets. Les dones aporteu sentit de plenitud i d’obertura. En una humanitat distreta, moltes dones estan atentes als petits detalls com Maria, a Canà de Galilea.

Nosaltres no som immaculats. Com Adam, intentem amagar-nos de la mirada de Déu. Ens sentim nus. Maria és la puríssima, la vestida de sol. Nua de tot prejudici, disposada sempre a fer la voluntat de Déu Ens cal purificar la intenció en tot el que fem i en tot el que diem. La conversió i la penitència ens hi ajuda. Per tant sempre que concebem un projecte, una activitat, fem-ho amb rectitud i amb puresa d’intenció.

Caldrà dir que sí, cada dia, a cada moment, cada passa... cantaven Els Esquirols. Cada vegada més recomano als esposos que celebreu l’aniversari del vostre sí, perquè fou un sí de l’un a l’altre i de tots dos a Déu, i és un sí que ha esdevingut fecund, fills, nets.. És emotiu quan els religiosos renoven els vots. .

Ahir es va tornar a obrir la catedral de Notre Dame, cinc anys després de l’incendi. Una catedral que és el símbol d’Europa, dedicada a Maria. Una catedral és una obra de segles. S’hi agermana el culte amb la cultura. La vida que hi batega, la gent que s’hi mou, els milions de visitants que hi acudeixen... la història, les llegendes, l’art, l’encens, els bellíssims vitralls.. Ara Déu es fa present tant en una catedral majestuosa com en la més humil de les capelles, o les ermites de Sant Onofre i Sant Climent d'aquest serrat. Els monjos hi anaven per viure amb més rigor la seva consagració.