Fer i fer i fer

Sembla que aquests dies de Nadal tots ens tornem més solidaris, si més no així ho expressen les nostres nadales. Per cert, com gaudim quan rebem encara alguna Nadala escrita a mà entre el magma de missatgets de watsapps i vídeos curts.  Escoltem de llavis de Joan Baptista un missatge senzill i directe de solidaritat El qui té dues túniques, que en doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera semblant». Miro el meu armari i el nostre frigorífic i em quedo sense paraules. Clar que també nosaltres aquí a  la Murtra també som beneficiaris de Càritas, però us asseguro que aquestes festes no ens mancarà res.

I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que ha estat establert que feu». I avui tothom vol fer més i més i més. I tothom vol mostrar que fa molt i molt i molt. Limitem-nos a fer bé allò que hem de fer. Quan mossèn Enric d’Ossó li deia a l’Antoni Gaudí com volia que fos el col·legi de les Teresianes de Ganduxer, l’arquitecte li responia, secament: “Vostè digui missa!”

Li preguntaren també uns soldats, dient: «Què hem de fer també nosaltres?». I els diu: «No maltracteu ni calumnieu ningú, i acontenteu-vos amb els vostres estipendis». Un bon consell per als militars d’arreu del món i per a la policia, també la secreta. I per aquells que maltracten els 54 joves badalonins que s’han atrevit a denunciar els maltractes. I per a tots aquells que dins i fora de l’església es dediquen a calumniar els seus propis pastors. Jo crec que el motiu fonamental és que els capellans no ens acabem d’acontentar amb els nostres estipendis...perdoneu la broma.

El poble estava en expectació pensant que Joan potser seria l’ungit. Potser molts estaven en expectació per a carregar-se’l.  De fet a Joan el van acabar decapitant poc temps després gràcies a una conxorxa de palau. El Baptista, prou astut, explica que el seu baptisme no serà igual que el de Jesús. Però no ens n’hem convençut i a tots els baptisteris de totes les catedrals, de totes les basíliques i de gairebé totes les parròquies hi ha una imatge del baptisme de Joan a Jesús Però en lloc no he vist cap imatge de Jesús i els seus apòstols batejant.  Com devia ser el baptisme amb l’Esperit Sant i el foc? M’agrada pensar que la unció amb el crisma, oli perfumat...

Acaba l’evangeli amb unes paraules esperançadores: «Ell té el ventador en la seva mà per a netejar la seva era i per a aplegar el blat en el seu graner, però la palla la cremarà en un foc inextingible». Deia l’escultor Joan Rebull, en una entrevista que vaig tenir l’honor de fer-li de molt jove: «l’intel·lectual és el que creix i fa madurar la palla, aquest es podreix, el savi és aquell que creix i fa madurar el gra, aquest dura per sempre». Avui hi ha alguns intel·lectuals, molt pocs savis. Jo crec que una de les diferències entre ambdós, és que els savis són capaços de somriure.  Permeteu-me que actualitzi una mica, la primera lectura tan bonica que hem escoltat: «No tinguis por, Badalona, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre no el busquis a fora, com a Sanador poderós de tantes toxicitats; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies de la passada o de l’aplec de la Claraesperança, o de l’Aplec d’Esperança de Cruïlles al Baix Empordà que s’escau avui mateix».

Dolores Arriola, que fou ermitana de la Murtra, les cendres de la qual són al costat de la Claraesperança deia: "fer-ho tot amb amor, i per amor".