Jaume Aymar i Ragolta

  Sonet de comiat -amb doble estrambot- a María José Sada Castillo, en la seva pasqua. Parròquia de Sant Cebrià de Tiana, 29 de gener de 2025.   Adeu-siau Maria José Sada, dona forta, esposa, mare i àvia; patir t’ha fet encara més sàvia: ja has assolit de Déu l’abraçada.   Després d’aquesta llarga maltempsada has eixit prest, com l’ocell de la gàbia. Avui el dol, foragita la ràbia i dona pas a una pau esperançada.   L’ensenyament ha esta la teva passió: has acomplert la teva missió amb seny, competència i elegància.   I els promesos que amb tanta constància heu acompanyat camí del matrimoni, són davant Déu el millor patrimoni.   La teva família de lluny reunida, plora per tu, serena i agraïda.   Ja pots respirar del Cel l’aire fresc des d’allí, dona consol al Francesc!   Mn. Jaume Aymar Ragolta

Estimades germanes i estimats germans, que en són d’importants les ciutats! En les ciutats es concentra la vida, els negocis, els serveis…la ciutat és font d’humanisme, de civilitat… i les ciutats no són sols edificis o infraestructures...per damunt de tot, són persones, són convivències, relacions humanes, aliances, jocs…si per un moment fem abstracció dels problemes que generen les ciutats, ens adonarem que també en elles hi ha molt i molt de bo. És cert que els pobles tenen molt atractiu, però la vida es teixeix a la ciutat. Diuen que les Èglogues de Virgili, les bucòliques, foren escrites a la ciutat. A la Bíblia hi ha una ciutat que és model de totes les altres, Jerusalem, la que canta amb tendresa i desig de bé el profeta Isaïes. “Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa.” Tan de bo s’assoleixi el fi de les hostilitats entre israelians i palestins, i puguin tornar els p...

Sonet amb doble estrambot esperançat a Joe Socías Bruguera en el seu vuitantè aniversari. Àrea cultural Oriol diumenge 12 de febrer de 2025.   Ets Joe com un jorn de mar encalmada a la teva badia gaditana calles molt i la teva parla galana brolla quan toca, amb una mirada.   L’Esperit Sant aleteja en cada onada. No t’entretens en cap cosa vana instrument del Paràclit quan se’t demana servint des de l’alba a la matinada   En el jorn del patró de l’amistat ens convoques a l’Àrea Oriol: ajuda’ns a emprendre de nou el vol.   Que siguem testimonis de la Veritat com tu humils, fidels, alegres i sants intrèpids apòstols, ferms i constants.   Avui a la masia sentim un calfred des del Cel somriuen la Tante i l’Alfred.   [Versión castellana] Soneto con doble estrambote esperanzado a Joe Socías Bruguera en su octagésimo aniversario. Área cultural Oriol domingo 12 de febrero de 2025, San Alfredo, patrono de la amista...

La festa de la lliberta interior Estimades germanes i estimats germans, Avui cloem el temps de Nadal. Cal que tots hem de prendre consciència de la nostra condició de batejats. La infantesa de Jesús fou complicada, amb persecució i exili. La seva vida pública tampoc no fou fàcil: paranys per part dels fariseus, dels saduceus, dels mestres de la llei, dels escribes... intents fracassats de fer-lo rei, incomprensió dels apòstols, seguiment interessat de molts... Però Jesús va actuar sempre amb determinació i amb valentia i amb una gran, gran llibertat interior. I això es va descloure el dia del seu baptisme, quan humilment es posa a la cua (era un dia que tothom es batejava, especialment publicans, prostitutes, soldats, fariseus penedits...). I després d’aquesta teofania, comença la seva missió pública. La seva missió és la de ser comptat entre els pecadors, ens deia l’abat Josep Maria Soler. La nostra vida està també condicionada i de vegades molt condicionada. Els horaris, la cur...

Primera premissa.  El meu avi, Pons Ragolta Plana (Calonge,1899-Barcelona,1979) un dia em va dir: “A la Batalla de l’Ebre, Franco va estar a punt de perdre la guerra, després ja tot va ser: Franco, Franco, Franco…”  (el meu avi em parlà de la guerra en comptades ocasions). Segona premissa Un cosí del meu pare, Josep Maria Aymar Costa, va fer la guerra al bàndol republicà. Una tarda, els anys setantes, a casa els meus avis, oncles seus, ens va explicar: el dia de Sant Jaume de l’any 1938, Franco i els seus oficials ja creien que havien guanyat i se’n van anar a celebrar-ho a la Basílica del Pilar. Van abandonar el front. Nosaltres, molt sorpresos, varem anar avançant, avançant…hauríem entrat a Saragossa, però vam tenir por, temíem que no fos una emboscada. En sortir, va començar la gran batalla. Tercera premissa:  Franco, al front de l’Ebre, va dir-li a Maximino Romero de Lema (aleshores sargent d'artilleria i  després prevere i bisbe): “ Ya tenemos la guerra ganada… ...

Sonet, amb estrambot esperançat, en la darrera epifania de bellesa de la germana Maria Regina Governa Julià. Monestir de Sant Benet de Montserrat, vigília de Reis de 2025.   Has governat la teva vida, Regina amb seny, creativitat i parresia i ara t’adorms en braços de Maria sotjant ja la resplendor divina.   Clous una llarga vida benedictina: t’has donat a tots amb fe i amb valentia i en la nit transparent de l’Epifania. ets un estel rutilant que tragina.   El teu art és el d’una nena gran que mai no ha perdut el seu cor d’infant i que ha sembrat arreu belles llavors.   Ja li has obert a Jesús els teus tresors? Un calze, una patena, l’amistat i una vida pastada en la santedat.   No ploren les cloques de Montserrat canten, perquè a la meta ja has arribat.  

Estimades germanes i estimats germans, en aquest any de l’Esperança que hem iniciat, l’evangeli d’avui ens convida a passar l’ITV de les nostres esperances. És a dir, quina és la qualitat de la nostra esperança. Tots esperem. Diuen que en el decurs d’una vida llarga ens podem passar cinc any esperant: esperant el metro, esperant l’autobús, esperant que vingui la persona estimada, esperant tenir feina, esperant que les coses ens vagin bé, esperant, esperant... Però l’esperança per al cristià és una virtut i la virtut és la força que ve del do. Per tant hem de passar de les nostres esperances, sovint una mica fosques i difuses, però que són un indubtable punt de partença, a l’Esperança clara en majúscules que ens proposa Jesús en l’evangeli. El pròleg de l’Evangeli de Sant Joan és molt teològic i, alhora, molt realista: Jesús que era el gran projecte del Pare per a la humanitat, projecte d’una vida plena, va venir al món, però els seus, els de casa seva, els del seu país, els de la s...

  Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu. A la primera lectura hem recordat el text d’una benedicció antiquíssima ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau’. Que important que és beneir, beneir vol dir, “dir bé”. Nosaltres sovint esmercem moltes energies en criticar, en malparlar, en difamar...  no podria ser un bon propòsit per l’any que avui comença dedicar les mateixes energies en “dir bé”? La resposta a aquesta paraula, que ha estat el Salm 66, ha demanat la benedicció de Déu per cada un de nosaltres, de les nostres famílies i institucions. La gent de parla castellana solen dir: “ Vaya usted con Dios ”. I la resposta és molt bonica: “ Que él nos acompañe ”. El bisbe Tomàs Jesús, com molts veneçolans, sol dir: “bendición”. Oi que en català ens hem oblidat força d’aquestes expressions? La carta de Sant Pau parla de la plenitud del temps. La pl...