En la Pasqua de José Luis Fraguas
Parròquia de Sant Feliu d’Alella 21 de gener de 2026. Quan diumenge passat vam conversar amb el José Luis, em va impressionar la seva serenor. Estava en pau i se sentia molt estimat. Disposat a fer el salt cap a l’eternitat. Enyorava la seva Galícia nadiua, la seva aldea de Sacos, a Pontevedra. Tenia morriña de la pàtria, la casa dels pares. Faria seva la cançó de Julio Iglesia: Eu quero che tanto E ainda non lo sabes Eu quero che tanto Terra do meu pai Quero as tuas ribeiras Que me fan lembrare Os teus ollos tristes Que me fan chorare Un canto a Galicia, hey Terra do meu pai Un canto a Galicia, hey Miña terra nai…” però l’enyorança no el va privar mai de fer allò que calia fer que és aquest el sentit veritable de la llibertat. No fer senzillament allò que m’agrada fer, sinó fer allò que sé que he de fer. Quants esdeveniments fins que va conèixer la Lolita! (Galícia, Astúries, Tarragona, Barcelona) Quantes ensenyances que heu rebut d’ell! Família, amics,...