Desarmar el cor
Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu.
A la primera lectura hem recordat el text d’una benedicció
antiquíssima ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci
veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu
la mirada i et doni la pau’. Que important que és beneir, beneir vol dir, “dir
bé”. Nosaltres sovint esmercem moltes energies en criticar, en malparlar, en difamar... no podria ser un bon propòsit per l’any que avui
comença dedicar les mateixes energies en “dir bé”?
La resposta a aquesta paraula, que ha estat el Salm 66, ha
demanat la benedicció de Déu per cada un de nosaltres, de les nostres famílies i
institucions. La gent de parla castellana solen dir: “Vaya usted con Dios”.
I la resposta és molt bonica: “Que él nos acompañe”. El bisbe Tomàs
Jesús, com molts veneçolans, sol dir: “bendición”. Oi que en català ens
hem oblidat força d’aquestes expressions?
La carta de Sant Pau parla de la plenitud del temps. La
plenitud del temps va començar fa 2025 anys, però encara no s’ha acabat de
completar, perquè continuem vivint com a esclaus i no com a dones i homes
lliures.
L’evangeli parla dels pastors, els pastors avui som els
capellans i per tant aquest evangeli -que és bona notícia adreçada a
tothom- s’adreça d’una manera particular
a nosaltres, els sacerdots, que cada vegada que celebrem l’eucaristia trobem el
nadó ajagut en una menjadora que es diu corporal i que hem de sortir de pressa
per anunciar tot el que hem sentit dir d’aquest infant. I en el camí ens trobem
moltes maries que conserveu tants records i els mediteu i que sou la gent gran.
I ens tornem glorificant Déu per tantes meravelles quotidianes.
El papa Francesc en el seu missatge a la Jornada Mundial de la
Pau de 2025 ens parla del desarmament del cor un gest que involucra tots, els
primers i els últims, els petits i els grans, els rics i els pobres. De
vegades, n'hi ha prou amb una cosa senzilla, com un somriure, un gest
d'amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït”. Em
pregunto si per nosaltres i les nostres institucions aquest “desarmar el cor”
té alguna cosa a veure amb aquell “desarmar la història” que ens parlava un bon
amic, l’Alfred Rubio. Bon any 2025 portat a plenitud.
Comentarios
Publicar un comentario