Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2026 Ahir celebrava un casament a Sant Iscle d’Empordà. Una església força gran, en part romànica, en part ampliada, que em diuen que pràcticament està tancada al culte. Els nuvis tenen una trajectòria provada d’operacions i disgustos personals que no venen al cas però que confirmen la repercussió psicosomàtica dels mals moments. Fins poc abans del casori, al nuvi li sagnava el nas. He de dir que els meus amics són batejats i solters. Després del consentiment hi ha hagut un moment molt emotiu, la filla biològica de la núvia, que portava els anells, s’ha posat a plorar i ha abraçat els seus “pares.” A l’altar romànic eren tres abraçant-se. Oi que és una imatge bonica de la Santíssima Trinitat? Analògicament és la gran abraçada del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La imatge de l’abraçada plau molt a la meva mare. Als seus 95 anys, li agrada poc fer petons, s’estima més les abraçades. Em consta que també li plau al filòsof Josep Maria Esquirol, s...

Diumenge sisè de Pasqua Estimats. Som en plena cinquantena pasqual. Un temps propici per a la festa, per a la joia de la trobada, per a viure la veritable alegria. Un grup de benedictins belgues de l’abadia de Saint André de Bèlgica, com a introducció de la missa d’avui, sisè diumenge de Pasqua, escriu: “Cap fundador no pot esperar veure que la seva obra es perpetua si els seus deixebles no acullen el seu missatge, en un esperit d’amor comprensiu, de fidelitat a la tradició que ell ha creat i d’obediència a les seves primeres intuïcions. Lluny de reprimir les forces de creativitat i de matar les iniciatives, una tal fidelitat suscita la necessària adaptació a la vida. Viure de l’esperit i de l’exemple del fundador, permet de superar les dificultats i les proves d’anar endavant.” Evidentment estan parlant de Jesús, el fundador d’aquella petita facció d’homes i dones sortits del judaisme i també de l’hel · lenisme que, primer, es va anomenar “els del camí” i, després, a Antioquia, va...