Mans alçades

Les paràboles de Jesús tenen una lliçó bàsica. La d’aquest diumenge és ben clara, l’evangelista la diu des del principi: hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança.

És impressionant la imatge de Moisès i els seus dos ajudants Aharon i Hur ajudant-li a mantenir-les. A missa el mossèn també alça les mans. I alguns les alceu quan reseu el parenostre. També la imatge de Maria Assumpta que ens presideix té els palmells de la mà mirant el cel. La gran diferència dels cristians és que no hem de resar per guanyar cap batalla. Recordo que la pel·lícula  Waterloo, comença amb una escena en la qual el general vencedor Wellington, es veu cavalcant per un camp de batalla ple de morts i alguns ferits. La seva frase és: “Allò que més s’assembla a una batalla perduda, allò més trist, és una batalla guanyada”. Perquè en realitat el més trist és que hi hagi batalla, que hi hagi guerres o renyines. Nosaltres no hem de pregar perquè ningú guanyi o perdi si no perquè tots ens entenguem, perquè es reconeguin les nostres aspiracions legítimes, perquè no es judicalitzi la vida política. Ho diu el P. Abat de Montserrat al començament del seu comunicat amb motiu dels fets recents: “Lamento que s’hagi arribat a la vida judicial per una qüestió que s’hauria hagut de resoldre per la vida política”. I afegeixo, la vida política requereix temps, diàleg, negociació i, per tant, renúncia. I això requereix temps, dedicació i molta paciència. I si les mans se’ns cansen com Moisès ajudem-nos els uns als altres a mantenir-les alçades.

Ahir parlava amb una dona gran, badalonina, ens coneixíem de vista. És una mestressa de casa. Van ser uns instants d’espera. En parlar de la situació que estem vivint li queien, serenament, llàgrimes dels ulls... Ella com la immensa majoria de catalans, volem la pau. Per això em va agradar de veure en un balcó llençols blancs, que en aquest moment han d’estar per sobre de qualsevol ensenya.

Els bisbes de Catalunya en el seu comunicat diu que “la societat catalana ha de fer emergir les grans energies que posseeix de creativitat i d’innovació, de proximitat a aquells que venen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.” Nosaltres som societat catalana i per tant hem de ser creatius i innovadors i hem d’estar molt a prop d’aquells que ens visiten. No dispersem energies, perquè fer una societat més justa i integradora –Déu n’hi do com en som de justos i integradors, això ajuda a resoldre molts problemes.

Avui és el Domund, la Jornada Mundial per a l’evangelització dels pobles. El Juan David Escorcia és un periodista a qui el bisbe Sergi Gordo va confirmar en aquest altar el passat 24 de maig juntament mb d’altres joves. Aquests dies, el Juan David és a Roma, al Sínode de l’Amazones com a enviat especial de Catalunya Cristiana. En la seva crònica d’aquesta setmana, que podeu llegir, explica que a les sessions sinodals presidides pel papa Francesc s’han destacat les fotografies de líders que van perdre la vida per protegir l’Amazones. Entre ells assenyala el testimoni de la germana de Nostra Senyora de Namur, Dorothy Mae Stang, pel seu plantejament sobre la convivència pacífica entre el desenvolupament econòmic i la natura.  El 12 de febrer de 2005, la Germana es va llevar aviat per anar a una reunió de la comunitat per parlar sobre els drets de l’Amazones. En Ciero, un granger que la Germana Dorothy havia convidat a la reunió, anava una mica retardat i caminava dos minuts darrera d’ella però va poder veure-la i amagar-se dels dos homes armats que la seguien. La germana Dorothy fou interceptada per aquests individus que li van preguntar si portava armes i ella va dir que la seva única arma era la seva Bíblia. En Ciero va sentir com poc abans que la Germana caigués sota les bales, llegí als seus botxins un passatge de les benaurances: “Feliços els pobres en l’esperit”. El seu testimoni heroic s’uneix al de tants missioners i missioneres que han lliurat i encara avui lliuren la vida per Crist i el seu Evangeli. Que sigui un bon estímul per la Jornada Mundial de les Missions que avui celebrem.