Jaume Aymar i Ragolta

Ballarem, ballarem Intencions: Santiago, net de l’Ester Goldsack i del Jorge Rojas que han operat aquesta setmana a Santiago de Xile, d’una malaltia rara. Les notícies són que evoluciona bé. Preguem també per l’etern repòs de Rosa Roca Romalde i donem gràcies a Déu per les persones que ha ajudat professionalment com a psicoanalista (adolescents, adults i infants). Estimats germans i germanes, És Corpus i tot balla. Balla l’ou de la font del claustre. Ballaran els gegants. Si Martí Luter, monjo agustinià i reformador, deia que qui canta prega dues vegades, Sant Joan Pau II, Carol Wojtyla, deia que qui balla en prega tres. I tots, podem dir amb humor que la ballem, però de fet, en les nostres latituds ja gairebé ningú no balla quotidianament. En canvi, a l’Àfrica tothom dansa cada dia. Dansen a casa i al carrer. Dansen a l’església. Abans les sardanes omplien la festa de molts. Alguns les ballaven, molts les sentien, d’altres les cantaven... És cert que avui se segueixen tocant i...

Benvolguts, després d'un parèntesi de gairebé un mes, degut a un problema informàtic d'accés al blog, reprenc amb alegria el contacte amb vosaltres. Salutacions cordials.

Estimats, recordo que vaig sentir cantar a Montserrat Español, bona amiga, soprano, aquesta antiga cançó: Tres personas en una te muestra el cielo, que en tres personas caben muchos misterios; y aunque se oculten, está en Roma la sede, sí, que los promulgue. Sé fiel a tres virtudes en este mundo: caridad, esperanza y fe del justo, Si es que pretendes lograr eterna gloria sí tras de tu muerte. Després he sabut que era una seguidilla , una forma poètica, en aquest cas amb gran contingut teològic, expressat d’una manera molt senzilla. La cantava també la gran soprano Victòria dels Àngels, que com Montse, era profundament creient. Les nostres relacions personals estan immerses en el misteri. Hi ha una part visible i una altra invisible. Una part coneguda i una part desconeguda, per descobrir. Una part que és la que veiem els humans, una altra que només la veu Déu. La Trinitat: tres persones distintes i un sol Déu veritable, o tres persones que s’estimen tant que en fan ...

 (continuació) 1.         7.- El doctor Lorenzo Gironès Navarro, nascut a Barcelona el 1902, morí assassinat a Managua el 1955. Era el catedràtic de patologia mèdica. Quan va començar la guerra civil es va incorporar voluntàriament com a metge a la Divisió del general Aranda. A partir de 1946 va sol · licitar permisos per abandonar les seves responsabilitats universitàries i donar conferències a diversos països d’Amèrica i del nord de l’Àfrica fins que el 1947 es va instal · lar a Managua, la capital de Nicaragua on morí com dèiem assassinat per un antic col · laborador per motius personals.   2.        8.- El Dr. Rafael Ramos Fernández. Va ser el degà de la Facultat de Medicina de 1941 a 1943 i, per tant, ocupa un lloc central en l’orla. Havia pres possessió de la càtedra de pediatria el 1940. Primer director de l’escola de puericultura de Barcelona. Havia estat catedràtic de pediatria a Salamanca. Va obrir una consulta...

Diumenge V de Pasqua Avui ens unim de cor al començament del ministeri del papa Lleó, tot pregant que l’Esperit Sant guiï les seves passes. Ahir dos murtrans   varem tenir l’oportunitat d’anar al barri de Sant Roc de Badalona que ell va visitar dues vegades i on els agustins fan tan bon servei. Avui que aquí celebrem la pasqua del malalt, tenim molt presents els nostres estimats Àngel i Clara, tan fidels cada diumenge, que estan tots dos malalts. Encomanem a la misericòrdia de Déu el Rafa Rodríguez, espòs, pare de família, treballador, cuidador amb la seva esposa la Rosario, de l’ermita de Sant Onofre que ens va deixar dilluns passat i l’Evariste, l’oncle de la germana Marie Rose de Bene Mariye, que va morir a Burundi abans d’ahir. Homilia Els fets dels apòstols ens parlen dels convertits de nou. Diu que els exhortaven que es mantinguessin ferms en la fe i que els recordaven que per entrar en el Regne cal passar moltes tribulacions. Avui creixen les conversions. Els conve...

Sant Jeroni de la Murtra, 7 de maig de 2025. Amigues, amics, avui, en aquest 29 aniversari de la pasqua d’Alfred Rubio de Castarlenas, (Barcelona, 12 de juliol de 1919-7 de maig de 1996) ens plau presentar-vos l’orla de la seva promoció de la Facultat de Medicina de Barcelona, restaurada. La promoció de metges de l’any 1943 en la postguerra espanyola i en plena guerra mundial, amb un estol de catedràtics realment extraordinari, amb projecció internacional, ens ajuda a entendre més i millor la figura de l’Alfred. Ell mateix explica: “ La medicina me pareció el vehículo mejor para mi actuación en la vida. Estudié con todo esfuerzo. Y con especial pasión algunas materias (…) Pero no me decidí por ninguna especialidad. Me gustaba ser médico de la humilde y maltratada ‘medicina general’. Pedir la colaboración de especialistas, sí, siempre que fuera oportuno, más procurando tener en todo momento una visión de síntesis ”. Ell deia que el repòs religiós i cultural ajudava les persones per...