Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en el diumenge 30 de durant l’any i bateig del Matteo Estimats, Estem celebrant dos sagraments. Els sagraments són els signes de la proximitat amorosa de Déu. El primer sagrament és el baptisme d’en Matteo. El baptisme ens imprimeix caràcter. És el sagrament que va unit al naixement. En Matteo no ha demanat néixer, però els pares li heu donat la vida, sense demanar-li permís. També avui li administrem el baptisme, sense demanar-li permís. I de la mateixa manera que en donar-li la vida ja l’heu fet candidat a la mort, igualment en donar-li el baptisme l’incorporem a Jesús mort i ressuscitat.   El Javier Bustamante, poeta, em deia, m’agrada molt assistir a un baptisme. Crec que a tots ens plau, perquè el baptisme dels altres ens fa reviure el nostre baptisme. La majoria vam ser batejats de petits i no en tenim consciència i quan assistim a un bateig revivim aquell do de Déu que va començar a actuar en nosaltres. Però és que el baptisme ens ha de fer pensar i sentir...

  Domund 2025 Intencions: Difunts: Maria Duran Coll, feligresa de Bufalà; Maruja Garcia, mare del David Martínez. Malalts: Josep Rius Camps, biblista a Sant Pere de Reixach Per les intencions del Papa Lleó, missioner. Per la desitjada pau. En els 90 anys de naixement de Joan Serra Sanmiquel.   Germans, en aquest diumenge mundial de les missions, se’ns obre el cor i la mirada en profunditat allí on cadascú és enviat i tenim molt presents aquells que donen la vida amb perseverança, en diversos indrets del món. Els missioners són valents, ardits i   han de practicar l’enginy de la caritat. El papa Lleó fou missioner al Perú i diuen els qui el coneixen que tota la vida s’ha sentit missioner... Avui no ens cansem de pregar per la causa de la pau. Mentre uns maquinen i fan la guerra, altres volem pregar sense defallir. Ens cal perseverar fins al final sabent que l’ajuda ens vindrà del Senyor, però que ens hi hem de posar cada dia. Dimecres passat al Monestir...

Petició, agraïment i lloança Hi ha tres tipus de pregària: de petició, d’agraïment i de lloança. Aquests tres tipus són presents en l’evangeli d’avui: els leprosos cridaven “Jesús, Mestre, apiada’t de mi”. Aquesta mateixa setmana, caminant pel Passeig de Gràcia, vaig sentir, sota la pluja, uns grans crits: hi havia un home agenollat a terra, en posició de prosquinesi és a dir, talment com si fes un petó a terra amb un pot de plàstic per les possibles almoines. Cridava, desesperadament. M’hi vaig acostar amb la intenció de dir-li alguna cosa... però em vaig deturar. Una veu interior em deia : “fa comèdia” i una altra veu em deia “sí, però a quin preu! qui s’estaria hores cridant al bell mig de la ciutat esperant una almoina minsa...” Al final, va guanyar el silenci, però no em vaig quedar tranquil. Mentre anava baixant cap al Seminari, continuava sentint aquells crits esgarrifosos com un símbol d’una Barcelona que pot deixar de ser l’arxiu de cortesia del qual parlava Cervantes. És la...

 Diumenge  27 de durant l'any Intencions d’avui. Emigrants i refugiat coneguts i inconeguts en aquesta jornada que els és dedicada, tot pregant de saber escoltar el seu clam i de donar-los respostes apropiades i d’enriquir-nos en el diàleg recíproc. Persones malaltes: Maria Duran i Maria Antònia Grífols, ambdues ingressades a Can Ruti. Serigne Sene, resident a Sant Jeroni, ara de nou a Senegal un temps.   Estimats, l’evangeli ens parla de la fe, virtut excel · lent. “Crec!” l’acte que de manera explícita renovem en cada eucaristia.   La fe implica una actitud de confiança. Confiar és refiar-se. És creure en la bondat dels altres. Jesús va confiar en els apòstols, bo i sabent que com a humans eren limitats i pecadors i els va confiar una missió agosarada. Sí, va creure en ells. Quan una persona sent que creuen en ella, avança amb confiança, se sent forta. Recordo que l’Àlex Marot, un voluntari veterà de la Murtra, era d’una família humil.   De pet...

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

  La IA Estimats germans. El profeta Amós en la primera lectura fa, si més no, tres denúncies: denuncia als qui s’abraonen sobre els pobres per anorrear els desvalguts. I, és cert, avui molts continuen abraonant-se sobre els pobres com un camí per esborrar els desvalguts del país. Hauríem de fer un seriós examen de consciència sobre això. D’altres continuen desitjant que les festes s’acabin. Quantes vegades a les portes de Nadal escoltem la frase característica: “jo voldria que aquestes festes ja fossin passades”, potser pel dol, la feina o els records, però els profeta Amós no es refereix  a això, parla d’aquells que sempre sistemàticament critiquen totes les festes, si hi ha focs, perquè n’hi ha, si no n’hi ha perquè no n’hi ha...Si hi ha soroll per què hi ha soroll, si hi ha massa silenci...  Denúncia també els qui fan trampa amb les balances, els qui venen el rebuig barrejat amb el gra... Déu n’hi do. Recordem que ell i tots els profetes moriren violentament. En...