Jaume Aymar i Ragolta

  Moltes vegades preguntem els altres “com estàs?” . La resposta tòpica és, “sense baixar a detalls estic bé.”D’altres diuen “estic fatal”. Ja en parlarem.D’altres, senzillament “estic bé, gràcies” i menteixen perquè no ho estan. Un antic amic m’insisteix, “però com estàs interiorment?” La pregunta em recorda la del qüestionari Proust: “estat present del seu esperit” i la meva resposta, és “expectant”. Joan Capri, humorista catòlic, en un     celebrará monòleg que es titula: “el suïcida”, diu senzillament: “nosaltres no ens podem suïcidar, hem de veure encara moltes coses, hem de veure tot plegat com s’acaba tot això!”. Es referia, naturalment a la situació política de l’Espanya dels anys seixanta, però crec que no ha perdut vigència: avui la política ha passat de ser l’art més sublim, el govern de la ciutat per part dels filòsofs, a ser l’art més denostat: “tot això és política” sentim dir en sentit despectiu i cada vegada que vénen eleccions, patim una diatriba: d’una banda sabem que

Diumenge V de Pasqua Estimats germans i germanes, les paraules de l’evangeli d’avui se situen en el moment que Jesús acaba de donar als deixebles el vi de la seva sang. Els acaba de dir aquelles paraules que repetim a cada eucaristia, en la consagració: «-Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu» (Marc 14,25) Llavors Jesús mateix es compara a la vinya que produeix aquesta beguda vital, tot convidant als apòstols a romandre units com el cep i les sarments. Al relat del Sant Sopar, en la versió de Lluc, recull que Jesús després de consagrar el vi va dir també: «però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula» I en parlar del cep i les sarments diu que n’hi ha uns que romanen i d’altres no... Diuen que la traïció és el més oposat a l’amistat. I al mateix temps que Jesús estava fent un gran pacte d’amistat, sentia la mà del traïdor al s

Diumenge del Bon Pastor Sant Jeroni de la Murtra, 21 d’abril de 2024 Estimats germans i germanes, Paulinne Lodder, una catequista d’origen holandès que viu i treballa pastoralment entre nosaltres, està convençuda que avui els nens, encara que no hagin vist mai una ovella ni un pastor, entenen de seguida la imatge de la relació entre un pastor o una pastoreta amb un animal flonjo i dur a la vegada com és l’ovella. Com que avui moltes famílies tenen animals, especialment gossos, entenen què vol dir tenir-n cura, jugar amb ells i plorar la seva mort.   Aquí a la Vall de Betlem, en plena natura, hi ha si més no dos pastors d’ovelles i de cabres, un d’ells és musulmà, el conec i és un home de condició molt humil,   afable i servicial. És una imatge, la del bon pastor, que encara avui expressa amb força que el pastor bo, el que acompanya els altres, el que es dona als altres, ensenya, adverteix, encoratja, fins i tot renya la persona que té confiada i la persona és dòcil a les indicaci

  Diumenge III de Pasqua B De fantasmes Estimats germans i germanes, l’evangeli d’aquest diumenge és molt interessant i molt actual. D’una banda tenim els deixebles d’Emmaús que han tornat, entusiastes, a Jerusalem, que han vist a Jesús, que han menjat amb ell i que l’han reconegut quan partia el pa. Noteu el contrast: uns eren pelegrins, itinerants, havien perdut l’esperança (“nosaltres esperàvem”), però l’havien recobrat. Els altres, els de Jerusalem, estaven còmodament instal · lats, i amb les portes tancades. Uns són creients, els altres es mostren escèptics. Els creients conversos i els del “vols dir...”? És una experiència que ens passa a molts: hem viscut un viatge engrescador, una experiència positiva que ens ha trasbalsat, venim d’un recés -potser d’Emmaús o d’Effatà- que ens ha fet créixer, de la presentació del llibre del bisbe Joan Carrera, una gran experiència eclesial, dijous passat, o   d’un sopar tan festiu com el d’Aspanin que vam tenir divendres mateix... arri

Diumenge II de Pasqua, de la Divina Misericòrdia o de pasqüetes. Estimats germans i germanes, Aquest evangeli s’ha perpetuat en la parla fins al dia d’avui. Hi ha persones que diuen: jo com sant Tomàs, si no ho veig no m’ho crec. S’ha de donar la volta a la frase: No hem de voler veure per creure, hem de voler creure per veure-hi clar. Quan un fa una aposta per la fe, cada esdeveniment de la vida, cada opció, fins i tot cada fet de la vida quotidiana, prenen un relleu i una profunditat diferents.   En Josep Pla, escriptor, gran prosista, deia que no creia en les casualitats. Molts tampoc no hi creiem: creiem en la Providència. I de vegades no cal ni creure-hi, perquè la Providència ja ens visita cada dia, hem de demanar la fe per saber què ens demana Déu rere cada fet provident. Dijous vinent, a Sant Pau del Camp, a dos quarts de set de la tarda, presentem una miscel · lània en honor del bisbe Joan Carrera, en el quinzè aniversari de la seva mort. Ell hi creia molt en la Providènci

Sant Jeroni de la Murtra. Dimarts Sant 2024 (després de la celebració penitencial, amb reconciliació personal) Paraules introductòries A la litúrgia antiga de la Setmana Santa fins abans del Concili Vaticà II, hi ocupava un lloc important l’anomenat “Ofici de Tenebres” que eren les matines nocturnes del dimecres, del dijous i del divendres sant.   De primer es feia a l’hora de matines, és a dir a mitja nit, però cap al segle XIII-XIV per facilitar la participació del poble, es va anticipar a la tarda anterior. Aquest ofici portava des del s. XII el nom especial de tenebrae o matutina tenebrarum , perquè acabava amb els llums apagats. Els escriptors medievals i molts entre els moderns l’han interpretat com a expressió del dol que sent l’Església per la mort de Jesús, a l’hora que les tenebres cobriren la terra. Un seguit de textos litúrgics evoquen de diverses maneres l’acarnissament dels enemics de Crist contra Ell, la seva mortal desolació a Getsemaní, la seva detenció, la traï