Entradas

Fer i fer i fer

Sembla que aquests dies de Nadal tots ens tornem més solidaris, si més no així ho expressen les nostres nadales. Per cert, com gaudim quan rebem encara alguna Nadala escrita a mà entre el magma de missatgets de watsapps i vídeos curts.   Escoltem de llavis de Joan Baptista un missatge senzill i directe de solidaritat El qui té dues túniques, que en doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera semblant». Miro el meu armari i el nostre frigorífic i em quedo sense paraules. Clar que també nosaltres aquí a   la Murtra també som beneficiaris de Càritas, però us asseguro que aquestes festes no ens mancarà res. I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que ha estat establert que feu». I avui tothom vol fer més i més i més. I tothom vol mostrar que fa molt i molt i molt. Limitem-nos a fer bé allò que hem de fer. Quan mossèn Enric d’Ossó li deia a l’Antoni Gaudí com volia que fos el c...

Immaculada Concepció 2024

Estimades germanes, estimats germans, A molts ens agrada al migdia resar l’àngelus. En aquesta pregària senzilla i popular evoquem l’instant en què el Verb es va fer carn, gràcies al sí de Maria. Va ser en el moment oportú. N’ha quedat l’expressió “Àngel a Maria!”, quan un encerta en la seva resposta. Amb els anys he anat entenent que les coses s’esdevenen en el moment que han de passar. Hi ha una frase de l’Alcorà que vaig sentir dir sense saber que pertanyia a aquest llibre sagrat: “no es mou una fulla que Déu no vulla”. Literalment diu : “Ell sap que hi ha a la terra i al mar, no cau una fulla sense que Ell ho sàpiga”. (Q.6:59) És clar que això entès al peu de la lletra ens pot fer caure en un determinisme, si tot estigués ja previst, on quedaria la nostra llibertat? Cal sintonitzar el voler de Déu amb la nostra llibertat. La llibertat és fer en cada moment allò que cal fer. Això ho sabeu bé els pares de família, no feu el que voleu, feu el que més convé en cada moment.   I ai...

Paraules davant del ple de l'Ajuntament de Badalona

  Paraules del Dr. Jaume Aymar Ragolta davant del Ple de l’Ajuntament de Badalona, 1 de desembre de 2024 (text íntegre). Senyor Alcalde, regidores, regidors, conciutadans, agraeixo la possibilitat que se’m dona d’intervenir en aquest Ple. Soc Jaume Aymar Ragolta, prevere al servei del culte del Monestir i president de la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, al servei de la cultura que genera aquest Monestir, joia del gòtic tardà. L’any vinent en farà quaranta que me n’ocupo (1985-2025), ajudat per un equip excel · lent . Enguany ha  fet cinquanta anys que el Monestir fou declarat BCIN. En el decurs d’aquests cinquanta anys, hi ha hagut dues ocasions en que l’administració pública, en concret la Generalitat, ha ajudat puntualment a la Murtra: el 1993 per la restauració de les pintures gòtiques del Refetor en l’esguard de la visita dels Reis i el 2015 per la digitalització de l’arxiu del bisbe Joan Carrera. La resta d’ajuts han partit sempre de la iniciativa...

Els collages de la Mercè Gual Combalia

  Paraules en la inauguració de l’exposició de Mercè Gual Combalia. Estem molt contents. Fa anys que ens coneixem amb la Mercè, però fa només un any aproximadament, que em va revelar que fa collage i avui aquí a l’Àrea Cultural Oriol, mercès al Joe i al seu equip, en tenim la primera mostra. Adrià Gual   Queralt, dramaturg, escenògraf, renovador del teatre català va néixer el dia de la Immaculada a Barcelona,   el 1872 i va morir en vigílies de Nadal 1943. L’Adrià va conèixer la Mercè quan era petita.   El tenim retratat aquí a l’Àrea amb ella i amb l’àvia Lola de Sojo Pratdesaba, filla del barri de Sarrià, que escrivia contes infantils. Una obra de Gual porta per títol Els excèntrics Tik-Tok. M’agradaria que algú m’expliqués quina relació té amb aquest gènere que avui està tan en boga en les xarxes. Josep Gual de Sojo. El fill de l’Adrià i la Lola, era impressor i per això l’apassionava el monotip. Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista d...

Preparar la festa

Diumenge I d'Advent Estimades germanes i estimats germans, que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués els vostres cors.   En Joan Capri, humorista, deia amb raó que els catalans tenim el menjar al cap. Que els caps de setmana no ens preguntem com t’ho has passat, si no on has anat a menjar...No es pot generalitzar, però sí que és veritat que més d’una vegada ens passem. Comencen ja els dinars de Nadal -per cert ahir en vam tenir un d’entranyable amb ASPANIN- i després vindran les menges abundants de totes les festes... Com deia també amb humor i un punt d’exageració mossèn Pere Surribas, hi ha dues maneres de celebrar el Nadal, “com Josep i Maria, contemplant a Jesús, o com el bou i la mula, menjant.”   En d’altres traduccions de l’evangeli d’avui, es parla de l’embriaguesa. M’explicaven a Colòmbia, aquest estiu, que hi ha pobles sencers on l’alcoholisme es generalitzat en tots, homes i dones. Mengen poc i beuen molt. I l’alcohol, amb totes l...

Tancar bé les etapes

Solemnitat de Jesucrist Rei 2024 Avui és final i culminació de l’any litúrgic. Com tanquem les etapes? Sabem tancar-les? De vegades no. Una porta mal tancada comporta preocupació per als qui es queden dintre. Igualment una etapa mal tancada. Un dol no prou elaborat. Una relació que acaba en punta. Que n’és d’important aprendre a cloure bé els processos! És important d’acomiadar bé una persona a la societat civil i a l’església. Cal fer un bon traspàs de competències. Cal agrair. Cal suavitzar aspreses. Sovint cal demanar perdó. La festa d’avui ens recorda que el projecte de Déu no té fronteres, abasta tota la creació. Deixem que la claror de la Paraula i l· lumini aquest diumenge. Ponç Pilat,  governador romà, és l’únic personatge fosc que figura en el credo que professem però que tingué un paper clau en la passió. Pilat, aquí estava nerviós. Que un rei jueu s’alcés contra el César és preocupant.  Tothom tenia guàrdies de cos, però Jesús és l’únic que no en té. Pilat, per apla...

En la festa major de Sant Martí de Calonge

Estimades germanes i estimats germans, una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare   Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara ...