Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge  XXXII de durant l'any Estimats, al nostre paisatge vital hi ha rius que corren sobre la superfície. De petits estudiàvem els rius d’Espanya, rius cabalosos que potser un dia travessaríem o no. Quan hem viatjat ens hem trobat amb rius que són l’eix vital d’un país, com el Nil a Egipte, o el riu Gàmbia al país del mateix nom, o el Bio Bio a Xile, o el Magdalena de Colòmbia... Però les nostres corrents d’aigua més properes eren les rieres i aquestes no surten als mapes convencionals. La riera del meu poble, en temps del meu avi Pons, era molt cabalosa i fins i tot se n’havia arribat a emportar la carretera. Després de molts anys d’inactivitat, el 2005 es va desbordar i se’n va emportar entre d’altres, el Pont Penjat. Per arribar al Monestir, heu hagut de travessar el riu Besós que normalment ni haureu vist, però hi és. I després heu hagut de travessar sense adonar-vos-en, dues rieres seques, la de Sant Joan, si heu vingut pel costat de Santa Coloma o el Torrent...

Lluís Nadal Padró. 45 anys d’ordenació (1980-2025) Parròquia de Santa Maria de Badalona, 8 de novembre de 2025 M’emociona participar en aquesta taula rodona en el mateix altar on fa quaranta-cinc anys en Lluís Nadal Padró fou ordenat de diaca pel ministeri del cardenal Narcís Jubany i Arnau, que va contribuir tant en la restauració del diaconat en l’Església universal. Gràcies per convidar-m’hi. Al Lluís Nadal, tot i ser de Badalona, el vaig conèixer a la Facultat de Teologia de Sant Pacià.   Arran de la seva ordenació, mossèn Pere Tena, liturgista i després bisbe, el va convidar a que ens parlés als estudiants de Teologia del diaconat, d’aquest ministeri restaurat en l’església catòlica que nosaltres desconeixíem. Estàvem encuriosits. En Lluís era un home alt i corpulent, correctament vestit, amb americana i corbata. Recordo amb la humilitat que va parlar i, com des del primer moment, va citar la seva esposa, la Montserrat i el paper que aquesta havia jugat en el “sí” que el...

  Reflexions sobre la Sagrada Família Del meu record, tots els bisbes de Barcelona han deixat el seu segell a la Sagrada Família. En temps del Cardenal Jubany la rebuda de Sant Joan Pau II. En temps del Cardenal Carles, els Jocs Olímpics de Barcelona, que van contribuir a difondre mundialment la imatge del temple. En temps del Cardenal Martínez Sistach, la visita de Benet XVI amb motiu de la consagració/benedicció de l’altar i del temple. Les visites començaren a créixer de manera exponencial. I en temps del Cardenal Omella, que ha definir l’església com “preciosa”, el coronament de la torre de Maria. A més s’ha progressat molt en la construcció del cimbori central fins al punt que hom ja parla de coronament de la torre del Salvador el 2026 coincidint amb els cent anys de l’atropellament i mort de Gaudí. Arran del 2010 i potser pel fet que la meva tesi doctoral versés sobre el mestre de Gaudí, Joan Martorell Montells, vaig rebre moltes peticions de particulars i grups d’acompan...

Sonet de comiat a Fina Pié Ninot, amb doble estrambot. A Santa Maria del Mar el 2 de novembre de 2025, commemoració de tots els fidels difunts.   Te’n vas silenciosa, Fina, estimada, sents de la Basílica les campanes? et reben els pares i les germanes dona'ls, si us plau, una gran abraçada.   Mare valenta,   alegra   i esforçada te'n dus el Jordi al cor i les nanes; com es fonen avui les coses vanes, amb el caliu intens d’una mirada!   T’acomiadem el dia de difunts amb llum de crisantems i tots junts, la resurrecció es torna presència   per als qui avui ploren la teva absència. Vetlla per aquells que t'han confiat i als qui tan bellament has estimat   Enamorada de la teva Barcelona que també té una Eulàlia per patrona. Sabem que ara, des del teu mirador, ajudaràs molt més el Salvador. Seguiràs ajudant el Salvador que també té   

  Fidels difunts 2025 En memòria d’Enric Agell Botey,   pare de família, veterà resident a Sant Jeroni,de Fina Pie Ninot, mare de família lluitadora i valenta. I d'Anna Maria Vidiella, àvia de la Mariona. Estimats, wls nostres difunts són molt nostres. Sovint ens venen a la ment i al cor. Experimentem la seva proximitat. Ens emociona el seu record. Ens retorna el dol per la seva pèrdua. I aquest any els recordem en diumenge, dia de la resurrecció. Ens omple d’esperança creure que els nostres morts han ressuscitat i en tenim la certesa quan els sentim a prop, i fem nostres les paraules de Miquel Martí Pol dedicades a la seva esposa malalta: “I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo". Avui contemplem l’actitud de Jesús davant la mort.   Jesús es va commoure i va plorar la mort del seu amic Llàtzer. Davant la mort, cal plorar. H...

Homilia en la missa en memòria agraïda del Jan Riera Guàrdia. Entendre la vida a la llum de la mort Al Col · legi de Sant Ignasi, el dilluns dia 27 d’octubre de 2025. Estimats. Aquest vespre celebrem l’eucaristia fent memòria agraïda del Jan, en aquest col · legi de Sant Ignasi i amb tots vosaltres que l’ompliu de vida i de sentit. Aquest lloc ha estat per a ell el seu paisatge vital. Aquí ha après molt, aquí ha reflexionat, ha pregat, i aquí ha fet amics, probablement aquí ha descobert la seva vocació. I avui les amigues i els amics d’en Jan ompliu aquesta gran capella, alguns amb llàgrimes als ulls i tots amb llàgrimes al cor, units pel record del company de classe, del col · legi -col·lega-  del deixeble, que us ha passat, que ens ha passat, al davant. Ignasi de Loiola va tenir molt a prop la mort. La va tenir a prop quan de jove el van ferir de gravetat al setge de Pamplona i quan convalescent, a l’habitació de Loiola, va estar a prop de morir i se’n va sortir.   L...