Els rius i el seu simbolisme

Homilia diumenge  XXXII de durant l'any

Estimats,

al nostre paisatge vital hi ha rius que corren sobre la superfície. De petits estudiàvem els rius d’Espanya, rius cabalosos que potser un dia travessaríem o no. Quan hem viatjat ens hem trobat amb rius que són l’eix vital d’un país, com el Nil a Egipte, o el riu Gàmbia al país del mateix nom, o el Bio Bio a Xile, o el Magdalena de Colòmbia...

Però les nostres corrents d’aigua més properes eren les rieres i aquestes no surten als mapes convencionals. La riera del meu poble, en temps del meu avi Pons, era molt cabalosa i fins i tot se n’havia arribat a emportar la carretera. Després de molts anys d’inactivitat, el 2005 es va desbordar i se’n va emportar entre d’altres, el Pont Penjat.

Per arribar al Monestir, heu hagut de travessar el riu Besós que normalment ni haureu vist, però hi és. I després heu hagut de travessar sense adonar-vos-en, dues rieres seques, la de Sant Joan, si heu vingut pel costat de Santa Coloma o el Torrent dels Ossos si heu vingut pel costat de Badalona.

Hi ha encara corrents d’aigua soterrades. Per aquí, al costat mateix del Monestir, passa l’aigua canalitzada que va del Ter al Llobregat, i que subministra una part important de la Ciutat Comtal. No la veiem, però sabem que hi és. I per venir de Badalona, tots heu passat per sobre de la riera canalitzada de l’Avinguda Martí Pujol.

El riu que descriu el profeta Ezequiel és altament simbòlic. Quin contrast entre el temple de pedra, estàtic, fred, impressionant, i el corrent d’aigua que corre discretament des del costat dret del santuari i que arriba  s'escolava cap a l'orient, passa a l'esquerra de l'altar, surt del temple, corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja, hi viuen animals i fa créixer els arbres...

Durant segles ens hem fixat en el simbolisme del temple, del santuari, i potser no hem parat esment en el simbolisme del rius, que com hem cantat al salm, “alegren la ciutat de Déu”. El mateix Jesús, que fou batejat en el riu Jordà usa en diversos indrets la imatge del riu per il·lustrar temes que són fonamentals en la seva doctrina: “naixeran rius d'aigua viva. de l'interior del qui creu en mi”. Una imatge molt expressiva que s’associa al baptisme, corrent de llibertat interior.

Els rius són present en les poesies. Joan Maragall, a les Cobles a la Mare de Déu de Núria, parla que els pastors (pelegrins) en el seu ascens,  “troben rius que naixen van i ramats esquellejant lentament pasturadors” De petits molts havíem après el poema de Jorge Manrique, quan interioritzava la mort del seu pare: “Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir; allí van los señoríos derechos a se acabar y consumir; allí los ríos caudales, allí los otros medianos y más chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos”.  Avui que vivim la consternació per la mort de l’amic Josep A Rom, home enginyós i humorista, dissenyador gràfic i rector de la Universitat Ramon Llull, pensem com un riu, aparentment impetuós, pot arribar, sobtadament, a la mar de Déu.

Estimats. La història de la humanitat es un gran fanguer, fet de corrupcions i de brutícia de tota mena. La història present també. I la nostra història personal, moltes vegades (som pecadors), també. Però tant per sota de la història de la humanitat com de la història personal corre com un filet d’aigua bona, la història dels sants, és a dir de les dones i dels homes que han viscut la plenitud de l’amor i que són per nosaltres un estímul i un exemple. Ahir en una trobada entranyable a l’altar major de Santa Maria de Badalona recordàvem a mossèn Lluís Nadal, primer diaca d’Espanya, en el 45è aniversari de la seva ordenació. Ell forma part d’aquesta filet d’aigua bona subterrània. I a ell ens encomanem.