Brillen en la fosca

Estimat germans, 

Jesús dibuixa en aquest evangeli un panorama certament fosc, amb grans desastres i catàstrofes.  Amb un llenguatge apocalíptic destinat a sacsejar i que encara ens sacseja. Però aquest teló de fons és per fer resplendir encara més la llum que ha de venir. La seva segona vinguda.  Jesús també obre un gran finestral d’esperança: quan tot això s’esdevingui alceu el cap perquè ben aviat sereu alliberats. 

Sovint a través de les xarxes socials, ens arriben missatges apocalíptics: de les grans tragèdies que s’apropen. Són missatges que semblen adreçats a crear la por al cos. Segurament tenen part de raó, però els falta la dimensió de l’esperança. I com que tots ja tenim prous problemes i preocupacions i maldecaps,  sovint no els fem gaire cas. 

És evident que en el món i a les nostres famílies i en nosaltres mateixos hi ha dolor físic i hi ha sofriment moral  i moltes vegades, hi ha dolor innecessari i evitable. Com evitables serien les guerres.. Però el dolor és un avís que ens fa sortir de la nostra zona de confort. En un temps que no hi havia analgèsics que mitiguessin els dolors de part com ara, Jesús diu que la mare quan ha tingut el nen ja no se’n recorda del que ha patit. L’alegria ha desplaçat la tristor. I sant Pau dirà que la humanitat gemega però no és un sofriment absurd, és la prova que està naixent un cel nou i una terra nova.  Tenim persones a prop que brillen com estrelles en la nit d’aquest canvi d’època…el profeta Malaquies posa en llavis de Déu aquestes paraules tan bonique: “per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables“

Aquesta tarda,  a Santa Coloma de Gramanet, es lliuren els premis Climent Mur, adreçats a persones excel·lents. Persones que destaquen per la seva generositat, pel seu esperit de servei, per la seva alegria… El Magallanes Espinosa i la Beatriz Bertran, de l’equip que portem la Murtra, han estat guardonats. Els felicitem de cor. I ens felicitem. 

Climent Mur Linares, infermer, de Santa Coloma de Gramenet, fou un home de pau donat als altres. El qui els conegueren l'admiraren. Volia ser sacerdot però la seva greu malaltia presagiava un desenllaç. Prop de la mort digué als qui el voltaven: "Em moro. Que difícil que és morir. Moro amb pena per no poder ser sacerdot, però si d'alguna cosa serveix, ofereixo la meva vida per tal que els meus companys ho siguin." Passat un any de la seva mort, als seus companys se'ls atorgà la llicència per a ser ordenats. El seu desig, fet pregària es va acomplir. És un estel que brilla en la fosca.