Fidels Difunts 2025

 

Fidels difunts 2025

En memòria d’Enric Agell Botey,  pare de família, veterà resident a Sant Jeroni,de Fina Pie Ninot, mare de família lluitadora i valenta. I d'Anna Maria Vidiella, àvia de la Mariona.

Estimats,

wls nostres difunts són molt nostres. Sovint ens venen a la ment i al cor. Experimentem la seva proximitat. Ens emociona el seu record. Ens retorna el dol per la seva pèrdua.

I aquest any els recordem en diumenge, dia de la resurrecció. Ens omple d’esperança creure que els nostres morts han ressuscitat i en tenim la certesa quan els sentim a prop, i fem nostres les paraules de Miquel Martí Pol dedicades a la seva esposa malalta: “I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

Avui contemplem l’actitud de Jesús davant la mort.  Jesús es va commoure i va plorar la mort del seu amic Llàtzer. Davant la mort, cal plorar. Hi ha persones de llàgrima fàcil i a d’altres els costa molt. Els místics demanaven el do de llàgrimes. Però les llàgrimes són purificadores, son redemptores.

Jesús va lluitar contra la mort. Més d’una vegada van intentar matar-lo i ell es va escapolir. Finalment, quan va comprendre que l’hora ja era arribada va acceptar dòcilment la voluntat del Pare. El nostre instint de supervivència ens porta a lluitar davant de la mort absurda, prematura o innecessària.  I és també una conseqüència de la missió de Jesús de lluitar contra el mal.

Jesús també va deixar clar, en diversos passatges ho trobem, que la mort no és cap càstig. La mort és pròpia de la nostra condició humana, limitada, finita i mortal. Només quan ens acceptem com a éssers moridors, només aleshores podem acceptar amb alegria el do de l’existència.

I ens demana serenor: “Que els vostres cors s’asserenin...” I ens demana més fe: “creieu en Déu, creieu també en mi”. Davant de la mort, tot calla. En el silenci contemplatiu d’aquest diumenge, en aquest indret on hi ha tantes persones enterrades, serenament reflexionem en la vida i en la mort i et demanem, Senyor, és fe.

És bo de visitar el lloc on reposen els nostres difunts. Visitar el cementiri, llegir els epitafis, les fotografies, els rostres de persones que han mort d’infants o de joves, les poesies sorgides del dedins, les flors fresques, les escultures simbòliques...ens ajuden a interioritzar la mort i a relativitzar tantes coses.  Em venen a la ment alguns d’aquests epitafis: “Sense tu, tot és no res”; “Va viure, per viure per sempre”; “En el silenci ressones tu, paraula eterna”. “Estic llest per despertar del gran somni”.  o el de la filòsofa Maria Zambrano; “Aixeca’t amiga meva”, extret del Càntic dels Càntics.

I avui com un raig de claror i de vida celebrem, Mariona, els teus vint-i-cinc anys d’existència. Tu vas ser batejada aquí mateix i avui has volgut celebrar-ho al costat dels teus pares, del teu germà i dels teus amics. Pel baptisme et vas incorporar a la mort i a la resurrecció de Jesús. És a dir vas començar a morir amb ell i has començat a ressuscitar amb ell. I tu i els teus amics voleu viure d’acord amb el vostre baptisme i per això sou cristians participatius i actius, que celebreu la fe i la vida amb alegria.  Gràcies pel vostre testimoni jove i alegre que ens parla també de resurrecció.