Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2011 Avui celebrem l’Amor de Déu. Un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. En el seu nom vam començar la nostra vida cristiana, vam ser acollits a la comunitat i vam ser batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. En el seu nom molts comencem el dia. En ell ha començat aquesta Eucaristia i en el seu nom l’acabarem. En aquest Nom administrem o rebem el perdó. En aquest Nom els esposos s’intercanvien les aliances el dia del seu casament. És present en tots els sagraments. En el Nom de la Trinitat es beneeixen les persones i els objectes. En el seu nom un dia ens acomiadaran d’aquest món. “Amb quin altre Nom podria anomenar-te? Tu que tens tots els Noms però que cap Nom no t’escau prou”, diu la cançó. Ramon Llull escriu en el Llibre d’Amic e Amat: “Demanaren a l’amic de qui era. Respós: –– D’amor. –– De què est? –– D’amor. –– Qui t’ha engendrat? –– Amor. ––On nasquist? –– En amor. –– Qui t’ha nodrit? –– Amor. –– De què vius? –– D’amor. –– ...

Jocs Florals de Ciutat Vella 2011 Discurs del Mantenidor Jaume Aymar i Ragolta Il.lustre Senyora Regidora, Sr. Juli Carbó, Membres del Consistori, Senyores i senyors, Amigues i amics, Amb goig reprenen la seva singladura els Jocs Florals de Ciutat Vella en aquesta catorzena edició. I ho fan en el marc del Palau del Lloctinent, aquest bell edifici renaixentista situat al cor mateix de Ciutat Vella. Els edificis ens parlen, encara que potser per a molts avui restin muts. Cada edifici té una càrrega simbòlica i fins i tot al•legòrica impressionant. Ens hem d’afanyar a fornir de les eines necessàries perquè els edificis tornin a parlar a les dones i als homes d’avui. Resseguint l’estil i la història d’aquest palau entendrem millor la nostra llengua aquesta llengua que els Jocs Florals enalteixen. La seva història comença quan els lloctinents o virreis del segle XVI van deixar l’antic palau reial als tribunals de justícia i edificaren un cos nou amb grans finestrals i sales espaioses en...

Un dels primers atributs de Déu és el d'Altíssim. Per això molts pobles han considerat sagrats els cims de les muntanyes i hi han edificat ermites o hi han plantat creus. La muntanya és lloc sagrat, lloc de trobada amb Déu. Maria se n'anà decididament a la Muntanya a trobar-se amb la seva cosina Elisabet, que la necessitava. Avui hem escoltat com Jesús convocà els apòstols a la muntanya. "Pensament, sempre amunt, sempre enlaire..." diu la cançó. Dalt de la muntanya sembla que ens sentim més a prop de la transcendència. Tot el que és habitual resta empetitit. Molts diuen que dalt la muntanya es troben més a prop de Déu. Però l'ésser humà ha conseguit de volar més amunt de les muntanyes. Dalt dels avions podem veure paisatges extraordinaris, cims nevats, camps treballats curosament... I no cessem d'admirar-nos. Quan parlem de l'alçada moral d'una persona tots sabem de què parlem: l'honestedat, la discreció, l'abnegació, la capacitat dels sacrific...