domingo, 19 de junio de 2011

El Nom de Déu

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2011

Avui celebrem l’Amor de Déu. Un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. En el seu nom vam començar la nostra vida cristiana, vam ser acollits a la comunitat i vam ser batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. En el seu nom molts comencem el dia. En ell ha començat aquesta Eucaristia i en el seu nom l’acabarem. En aquest Nom administrem o rebem el perdó. En aquest Nom els esposos s’intercanvien les aliances el dia del seu casament. És present en tots els sagraments. En el Nom de la Trinitat es beneeixen les persones i els objectes. En el seu nom un dia ens acomiadaran d’aquest món.
“Amb quin altre Nom podria anomenar-te? Tu que tens tots els Noms però que cap Nom no t’escau prou”, diu la cançó. Ramon Llull escriu en el Llibre d’Amic e Amat: “Demanaren a l’amic de qui era. Respós: –– D’amor. –– De què est? –– D’amor. –– Qui t’ha engendrat? –– Amor. ––On nasquist? –– En amor. –– Qui t’ha nodrit? –– Amor. –– De què vius? –– D’amor. –– Com has nom? ––Amor. –– D’on véns? –– D’amor. –– On vas? –– A amor. ––On estàs? –– En amor. ––“
Escrivia el poeta contemporani mossèn Pere Ribot, “l’amor de Déu, el seu Nom”. Sí l’Amor és el Nom de Déu.
En aquest diumenge prenem consciència del Misteri de Déu. Un Misteri d’Amor no pot ser fred, sinó càlid i proper. Un Misteri davant del qual ens hi podem arraulir... En l’entranya mateixa de Déu hi ha una comunió d’amor que es vessa: hi ha per tant una oferiment constant de l’amor de Déu. El Cardenal Lluís en la carta dominical d’avui ens diu: “l’amor veritable és un do que no s’imposa, sinó que es proposa” [que bonic, afegim, que és proposar i no imposar!] “és un do que s’ofereix però sense coaccionar la llibertat humana.Com diu l’evangeli de Sant Joan no és Déu que jutja o condemna; és cadascú, acollint l’amor o refusant-lo, qui entra en la vida o s’aparta de la font de la vida (...)cal entrar amb gran respecte i prudència en el santuari de les consciències. Només la saviesa i la misericòrdia infinita de Déu podrà jutjar (...) les decisions més íntimes de cada persona. Nosaltres hem d’acomplir el manament evangèlic de no jutjar el misteri de cada persona i l’actitud de cada consciència personal davant el misteri de Déu”.
Avui l’Església celebra la jornada dedicada als religiosos i religioses de vida contemplativa, és a dir els monjos i les monges dels monestirs, masculins i femenins. Només en el nostre arxiprestat hi ha la Cartoixa, les Carmelites de Tiana i les Clarisses de la Divina Providència. Preguem per aquestes comunitats i les seves intencions. Sobre aquestes últimes cal recordar que enguany se celebra el 800 aniversari de Santa Clara i amb aquest motiu la creu de Sant Damià, aquella que va parlar al Pobrissó d’Assís, va recorrent els diversos Monestirs i ara es troba a Badalona. Quan Jesús va demanar a Francesc que reconstruís la seva Església ell s’ho va prendre al peu de la lletra i va començar reconstruint una ermita. Després va entendre que el que havia de reconstruir era la Comunió eclesial. És aquesta la tasca que avui tenim tots nosaltres, empesos per l’Amor de Déu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.