domingo, 29 de enero de 2012

Calla!

Homilia diumenge 29 de gener de 2012

L’activitat de Jesús a Galilea és ensenyar. És comunicar els homes i dones en llenguatge humà el pensament de Déu. Aquest era i és l’ofici de profeta. Ensenyar. En els pantocràtors romànics veiem Jesús en actitud de beneir i també d’ensenyar. I és també una de les obres de misericòrdia, ensenyar el qui no sap. Cada dissabte Jesús anava amb tot el poble a la sinagoga. La paraula sinagoga vol dir reunió, assemblea. Allí escoltava dues o tres lectures de la Bíblia, amb el seu comentari. Allí cantaven els himnes tradicionals. Se sentien germans en amor, pàtria i fe.
Nosaltres avui hem vingut a l’església a escoltar, a respondre, a cantar... Però volem que les paraules que escoltem no ens rellisquin sinó que esdevinguin vida. Però no ho volem fer de manera rutinària. Volem que les paraules que escoltem esdevinguin vida, que allò que és objecte de la nostra paraula es realitzi.
Jesús, a diferència de certs mestres religiosos parlava amb autoritat. Hi havia mestres religiosos que parlaven d’ofici. Eren diguem-ne “funcionaris”, que simplement acomplien la seva funció. Déu nos en guard que els sacerdots esdevinguem funcionaris! Avui ho notem de seguida, quan un polític, o un presentador de televisió, o qualsevol persona parla sense haver interioritzat el que diu, diem que parla “per boca d’un altre”. Som autèntics?
Marc explica com Jesús va ratificar les seves paraules amb un signe, un miracle, un gest digne de tota admiració. Guareix un home posseït per l’esperit del mal. Aquesta va ser una de les seves missions, lluitar contra el mal. Avui això ens pot sorprendre. Aleshores era freqüent sentir parlar d’endimoniats. Ara ens sembla una cosa truculenta. Però no és veritat que avui hi continua havent persones que estimen el mal. Estimar el mal és encara pitjor que odiar. El que odia, odia allò que abans va estimar, es creu que no és degudament correspos i per això odia. Quan estimem una persona que odia se la pot guarir. Pot penedir-se i ser perdonada. El que odia en el fons té fam d’amor. Però els qui estimen el mal els repugna la santedat i mentre no es desencantin d’aquest amor malèfic no hi haurà manera de salvar-los. Estimen massa la riquesa, el poder i la glòria, que només són de Déu, com repetim tots cada vegada que celebrem l’Eucaristia. El sant és el més proper a Déu. El qui estima el mal, el més allunyat. Hi ha mal entre nosaltres avui a l’església no solem parlar gaire de l’enveja i l’enveja, la tristesa davant del bé aliè està molt arrelada. Una forma d’enveja són les gelosies, que estan molt arrelades.
Quantes paraules vanes! Quanta xerrameca! Quant parlar per parlar! Deia Santa Teresa de Jesús: “hermanos, una de dos, o no hablar, o hablar de Dios”. Jesús és l’únic que pot fer callar aquest esperit maligne.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.