Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge V de Pasqua La primera lectura dels fets dels Apòstols ens explica el retorn de la primera expedició missionera de Sant Pau. En lloc d’anar des de Derbe fins a Antioquia pel camí més breu, Pau i Bernabé refan el camí en sentit invers. Una ruta esgotadora i perillosa de centenars de quilòmetres. El seu objectiu de visitar les esglésies acabades de fundar per confirmar en la fidelitat aquells cristians joves i per ordenar en cada comunitat un equip responsable d’ancians o preveres. També Jesús feia viatges llargs per visitar una sola persona. En contra del que es diu habitualment, l’important és la meta, no el camí. Una bella comesa. Quan veiem un gest especialment generós no diem simplement “que bo”, sinó que diem “que bonic”! Quan hi ha estimació no hi ha distàncies. Avui les noves tecnologies les han escurçat, ens podem comunicar amb pocs segons amb qualsevol indret del món, veure escoltar i parlar amb els éssers estimats. Però encara no els podem abraçar ni estar físi...

Olor d’ovella Homilia diumenge IV de Pasqua “Olor d’ovella” és una expressió molt gràfica que el nostre Papa Francesc va usar a la missa crismal. Els bisbes, els sacerdots, hem de ser “pastors amb ‘olor a ovella’ enmig del nostre ramat". Aquesta expressió encara té una major credibilitat venint com ve d’un pastor que ha estat molt a prop de les seves ovelles, sovint ferides, esgarriades o vivint a la perifèria. I és un incentiu per a tots aquells que exercim el ministeri de pastor: hem d’estar a prop de les nostres ovelles, hem de fer nostres els seus goigs i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Avui 21 d’abril s’escauen onze anys de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló i fundador dels Grups d’Oració i Amistat que s’han estès arreu del món. Recordo que quan el bisbe Cases va presidir la mort d’un sacerdot amic, de la seva diòcesi, Pere Llaurens, va repetir-nos una expressió: “el meu condol i la meva felic...

Homilia diumenge III de Pasqua A la nostra cultura catalana ens costa verbalitzar els sentiments. Hi ha persones que no diuen mai “t’estimo” als pares o a l’espòs o l’esposa, o als fills. Consideren que ja ho sabem que ens estimem, que ja es dona per sobreentès, que no cal dir-ho. I s’equivoquen. Cal posar nom als nostres sentiments. Cal expressar-los. Cal que ens diguem si més no alguna vegada que ens estimem de debò. Jesús ressuscitat li pregunta a Pere si se l’estima. Si se l’estima amb aquell amor nou que Ell els ha ensenyat i que l’ha portat a donar la vida en creu. I segons el biblista mossèn Rius Camps (Catalunya Cristiana, 14/04/2013) la resposta de Pere és per tres vegades literalment: “Si Senyor tu saps que et vull bé ” . Pere s’estimava a Jesús com un amic, però no s’identificava amb la seva persona ni amb el seu missatge. A la tercera vegada és el mateix Senyor que canvia la paraula i li pregunta: Simó, fill de Joan, em vols bé? I Pere li respon per tercera vegada q...

Diumenge II de Pasqua Avui és diumenge segon de Pasqua anomenat popularment diumenge de Pasqüetes i també per voluntat del beat Joan Pau II, diumenge de la Divina Misericòrdia, és a dir el de l’amor generós, l’amor d’aquell que és capaç de compadir-se i que ens ajuda a fer nostres els sofriments dels altres: “una invitació perenne a afrontar les dificultats i les proves amb confiança en la benvolença divina”, deia Joan Pau II en memòria de la seva compatriota, aquella jove pagesa pobra Helena Kowalska que tot ballant en una festa havia sentit la crida de Jesús i havia decidit consagrar-li la vida i avui és Santa Faustina Kowalska. Diu Joan l’evangelista que els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als dirigents dels jueus. Aquells deixebles que havien abandonat el mestre en l’hora decisiva, ara tímidament havien tornat a reunir-se, segurament plens de remordiments. I de sobte torna a   irrompre enmig d’ells el Mestre, l’Amic, l’Estimat.... Per aquells home...