Posar nom als sentiments

Homilia diumenge III de Pasqua

A la nostra cultura catalana ens costa verbalitzar els sentiments. Hi ha persones que no diuen mai “t’estimo” als pares o a l’espòs o l’esposa, o als fills. Consideren que ja ho sabem que ens estimem, que ja es dona per sobreentès, que no cal dir-ho. I s’equivoquen. Cal posar nom als nostres sentiments. Cal expressar-los. Cal que ens diguem si més no alguna vegada que ens estimem de debò.

Jesús ressuscitat li pregunta a Pere si se l’estima. Si se l’estima amb aquell amor nou que Ell els ha ensenyat i que l’ha portat a donar la vida en creu. I segons el biblista mossèn Rius Camps (Catalunya Cristiana, 14/04/2013) la resposta de Pere és per tres vegades literalment: “Si Senyor tu saps que et vull bé” . Pere s’estimava a Jesús com un amic, però no s’identificava amb la seva persona ni amb el seu missatge. A la tercera vegada és el mateix Senyor que canvia la paraula i li pregunta: Simó, fill de Joan, em vols bé? I Pere li respon per tercera vegada que el vol bé. “No cedeix ni un pam”. No li diu encara que l’estima com Jesús demana ser estimat. Però tampoc el Senyor no cedeix i li diu: “segueix-me” com havia fet feia uns tres anys, a la vora del llac. És una nova crida. I aquesta vegada li anuncia el martiri, li anuncia que al final comprendrà què vol dir estimar i donarà la vida veritablement per amor. Però per això caldrà que vingui l’Esperit Sant a guiar a ell i als altres apòstols a la veritat completa. I hem escoltat als fets dels apòstols que així va ser el coratge de Pere quan davant dels seus inquisidors respon: “Obeir Déu és primer que obeir els homes”.

També la nostra vida és un llarg aprenentatge de com cal estimar. Amb els anys anem passant d’un amor de necessitat “t’estimo perquè et necessito” a un amor cada vegada més generós, oblatiu, abnegat, a fons perdut. Però no s’estima així realment si no és per do. I aquest do s’ha d’acollir i s’ha de cultivar. Escrivia el Papa Benet XVI, successor de Pere, comentant el Càntic dels Càntics: “les poesies contingudes en aquest llibre són originàriament cants d’amor”. Al principi s’expressa “l’amor encara insegur, en un estadi de recerca indeterminada” després es passa  a “l’experiència de l’amor que ha esdevingut veritablement descobriment de l’altre que predominava clarament en la fase anterior”. I diu encara “si en la meva vida falta completament el contacte amb Déu, podré veure sempre en el proïsme només l’altre, sense aconseguir reconèixer en ell la imatge divina (...) Només la meva disponibilitat per ajudar el proïsme, per manifestar-li l’amor, em fa sensible també davant Déu. Només el servei al proïsme obre els meus ulls al que Déu fa per mi i com m’estima”.

El nou successor de Pere, Francesc, acaba d’anunciar una notícia esperada i esperançadora per a molts la reforma de la cúria, és a dir dels organismes de govern de l’Església. Una reforma que voldríem que fos de simplicitat, de senzillesa, de pobresa evangèlica. L’Esperit Sant continua bufant. Donem-ne gràcies a Déu.