Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XXVI C Al final de la celebració de les exèquies cristianes diem aquesta antífona: “que el cor dels àngels t’aculli i que tinguis amb Llàtzer el pobre un repòs etern”. És d’aquest Llàtzer que ens parla l’evangeli d’avui.   Aquest pobre que veiem representat en algunes pintures romàniques, en un racó, amb el cos tot nafrat. Encara avui, quan una persona està plena de ferides diem: “sembla un Sant Llàtzer”. D’ell deriva també la paraula “llatzaret”, un hospital on ingressaven els malalts infecciosos o leprosos. Però Llàtzer tenia la riquesa més gran, tenia nom, era conegut per Déu. El ric en canvi - encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló- era com subratlla Sant Jeroni, un ric anònim, que en haver tancat la porta al pobre, la tancava a Déu mateix. Com ha comentat el bisbe José Rico, auxiliar de Getafe, no es parla dels crims ni dels delictes d’aquell ric, el seu pecat era la indiferència envers el seu proïsme. Expliquen que aleshores el costum dels banqu...

Per comprendre cal creure Goethe   Sonet al company blasmat de foll   Jo vull amic comprendre el teu relat tot i que m’apari maldestre o estrany o et diguin nunci de mal averany duus dedins teu llavors d’eternitat.   Clames potser que vols ésser estimat i et fibla punyent   un recòndit dany o el fuet interior d’un gran desengany tenyint cada mot d’aspror i soledat?   Em nego a esbrinar-ne el rerefons i t’escoltaré, pacient l’oïda perquè ens torni la calma ara esvaïda   i junts puguem   junyir els nostres sons per fer una simfonia de vides que abasti fites només pressentides.   23/09/2013 Sant Pius de Pietrelcina

Homilia Diumenge XXV de durant l’any El biblista mossèn Josep Rius Camps ens ajuda a posar en context la paràbola de l’administrador infidel que acabem de proclamar: “El majordom tenia dret a autoritzar préstecs i com que no percebia cap sou se’n rescabalava incloent-ne els interessos en el rebut de la quantitat prestada: aquí el que fa astutament aquest administrador és prescindir-ne per guanyar-se amics un cop l’hagin acomiadat.” L’astúcia. Jesús dirà que hem de ser senzills com coloms i astuts com serpents, però com comentava amb humor el pare Jesús Renau, jesuïta, el Senyor no va dir mai el tant per cent de cada cosa... El que sembla cert és que entre els jueus ja circulava la màxima que calia ser astuts i el Senyor hi va posar el contrapunt de la senzilles del colom. Ésser astut i sagaç en les coses d’aquest món és necessari, no podem ser ingenus. Com deia un amic sacerdot ja traspassat: “Ésser ingenu en la infantesa és una virtut, en l’adultesa, un pecat”. Però en el Re...

Homilia diumenge 23 de durant l’any Avui les paraules de Jesús, adreçades a la multitud són dures: hem de deixar el pare i la mare? hem de deixar l’espòs o l’esposa? Hem de deixar els germans? Jesús va ser el primer en viure anys i més anys a casa dels seus pares, a Natzaret. Després la seva mare i alguns dels seus parents el van seguir com a deixebles. El sentit del advertiment d’avui és clar: l’amistat és superior a la consanguinitat i fins i tot els consanguinis s’han de deixar en el cas que siguin un obstacle per seguir (imitar) el Senyor. Altrament no. Això passava en les primeres comunitats i d’alguna manera continua passant avui. Però és una tensió que es pot resoldre de manera favorable. En aquesta parròquia de Santa Maria n’hem tingut un testimoni exemplar: mossèn Joaquim Vidal, pare de família i avi, que quan es va quedar vidu va pensar en ser sacerdot i ho fou durant deu anys. Va ser fidel alhora al ministeri i a la seva família natural. La paràbola de Jesús és clara...