Astuts i prudents

Homilia Diumenge XXV de durant l’any

El biblista mossèn Josep Rius Camps ens ajuda a posar en context la paràbola de l’administrador infidel que acabem de proclamar: “El majordom tenia dret a autoritzar préstecs i com que no percebia cap sou se’n rescabalava incloent-ne els interessos en el rebut de la quantitat prestada: aquí el que fa astutament aquest administrador és prescindir-ne per guanyar-se amics un cop l’hagin acomiadat.”

L’astúcia. Jesús dirà que hem de ser senzills com coloms i astuts com serpents, però com comentava amb humor el pare Jesús Renau, jesuïta, el Senyor no va dir mai el tant per cent de cada cosa... El que sembla cert és que entre els jueus ja circulava la màxima que calia ser astuts i el Senyor hi va posar el contrapunt de la senzilles del colom. Ésser astut i sagaç en les coses d’aquest món és necessari, no podem ser ingenus. Com deia un amic sacerdot ja traspassat: “Ésser ingenu en la infantesa és una virtut, en l’adultesa, un pecat”. Però en el Regne ací a la terra, no hem de ser astuts amb els qui estimem i ens estimen, amb els amics, amb ells hem de ser senzills i sense replecs.

El Senyor d’aquesta paràbola en treu una lliçó de prudència: “Ha estat prudent, perquè en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum...”. La prudència és una virtut que sovint fem sinònima de cautela: prudència en la carretera, a taula... però té també un sentit molt més profund: ésser prudent vol dir posar tots els recursos al servei d’una bona acció. Cal cultivar doncs aquesta virtut cardinal que és parenta de la previsió.

Si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, ¿qui us confiaria les riqueses veritables? Hi ha països que són molt rigorosos quant a la moral privada del governant. A Estats Units no es tolera que un president que no sigui fidel a la seva dona pugui ser fidel a la nació.

Les paraules de la profecia d’Amós que hem escoltat sembla que descriguin la corrupció d’avui: “farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra”....

Sabeu que el Papa Francesc ha concedit una llarga entrevista al jesuïta P. Antonio Spadaro. És una entrevista excepcional, que cal que tots llegiu detingudament i que haurem d’anar aprofundint. En el proper número de Catalunya Cristiana la trobareu íntegra en català i en castellà. En ella Francesc, amb una humilitat extraordinària, es reconeix pecador, com aquell administrador que s’aferra al seu diner quan sent la crida del Senyor.

“Qui és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor”, ha dit Jesús. I el bisbe de Roma tot comentant una frase de Sant Ignasi sobre el govern diu: “no tenir mida en allò que és gran, però concentrar-se en allò que és petit”. Discernir és un pilar de l’espiritualitat del Papa, tant de bo sigui també un far lluminós en la nostra vida.