Jaume Aymar i Ragolta

27 d’abril de 2022 Estimats germans, l’evangeli ens dona respostes, però sovint ens planteja també preguntes.   Maria sabia per l’anunci de l’àngel que la seva cosina   Elisabet, que era una dona gran, esperava un fill i ja es trobava al sisè mes. I per això va decidir emprendre un viatge llarg per anar a ajudar-la. Però com és que Elisabet sabia que Maria seria la Mare del seu Senyor? Qui li ho havia comunicat? Era només una intuïció femenina, o és que Elisabet també havia rebut un missatge del Cel? En qualsevol cas, les dues cosines devien restar sorpreses: Elisabet de veure que Maria venia a visitar-la i Maria de veure que la seva cosina la reconeixia com aquella dona feliç perquè havia cregut, tot allò que el Senyor li havia promès es compliria. Aquella abraçada emocionada de les dues futures mares va ser un kairós , un moment oportú, un moment de gràcia. I fruit d’aquell encontre sorgeix el bell cant del Magnificat. Avui el recitarem de nou als peus de la Mare de Dé...

Estimats germans i germanes, Pasqua és la festa de les festes. La més gran manifestació de la joia de viure i de creure. Un fet que travessa la història. Un focus que ha d’il ·l uminar la nostra vida, les nostres empreses i l’Església, la més gran empresa. Però avui davant la resurrecció del Senyor hi ha diverses actituds en els mateixos creients, com hi hagueren diverses actituds davant del sepulcre buit entre els primers testimonis. La paraula “sepulcre”, en aquest relat tan breu, surt vuit vegades: deu ser important (Rius C.). El sepulcre és també l’altar i és el mateix pessebre, el lloc de la pau del ressuscitat que és el contrapunt de l’ Ara Pacis (de la Pax Romana, basada en una victòria militar). Allí on tot comença. Allí on tot recomença. Vegem-ho: Maria Magdalena, empesa per l’amor al Mestre, hi va de matí, quan encara és fosc i senzillament veu la llosa treta. El sepulcre buit per la mentalitat jueva és un gran interrogant:   si Jesús hagués mort en un context grec, ...

  Estimats germans i germanes La relectura de la Passió cada any, al començament de la Setmana Santa, és un motiu de reflexió. Per vegades que l’hàgim escoltat sempre ens impressiona. Perquè el relat és el mateix, però les nostres circumstàncies varien cada any. I enguany molts ens sentim més vulnerables que mai per les derivades de la pandèmia i estem molt amoïnats per la guerra, la mare de totes les pobreses, per les matances de la població civil i per les seves conseqüències a Europa i el món. Recordem que tot l’evangeli segons Sant Lluc que anem proclamant aquest any litúrgic és la resposta de l’evangelista a la pregunta o a les preguntes esporuguides del qui fou summe sacerdot Teòfil,: aquest Jesús que nosaltres vam fer clavar a la creu, era realment el Fill de Déu? Era realment innocent? Va ser legítima la violència envers ell? Els seus seguidors es revenjaran contra nosaltres? Tot l’evangeli és la resposta de Lluc a aquestes importants qüestions, però es despleguen amb...

Homilia diumenge V de Quaresma Estem culminant la Quaresma, “primavera de l’esperit” (I. Gomà). L’escena evangèlica d’avui se situa en l’àrea del Temple de Jerusalem, el centre neuràlgic de la tensió entre Roma i Israel. El poble invasor i el poble ocupat. D’alguna manera Rússia i Ucraïna. Jesús i els seus adversaris estan voltats d’una banda pel poble i de l’altra de fortalesa Antònia, tot un símbol de la dominació militar, administrativa i judicial de l’Imperi romà a Judea. La Torre Antònia, precisament al mateix lloc on hi havia el pretori marc del judici de Jesús davant de Ponç Pilat. Aquesta és en certa manera la nostra situació vital avui. En una Europa en guerra, la diatriba, el debat, la perplexitat, és present en les taules rodones, en les nostres reunions, en les sobretaules, i en l’interior dels nostres cors. I la pressió dels mitjans ens força a no ser indiferents i a pronunciar-nos. I a decidir de quin costat estem. I això passa en tants àmbits de la nostra vida, en ...