Jaume Aymar i Ragolta

Estimades germanes i estimats germans, Jesús molt sovint posava a prova els seus deixebles. Les mateixes paràboles són situacions que acabaven amb un interrogant. Com calia actuar davant del fill malgastador? Com fer-ho quan s’acaba l’oli de les llànties? Què passarà amb els bons administradors i amb els dolents? La pregunta que hem escoltat: I vosaltres, qui dieu que soc jo?, no és pas una curiositat egocèntrica. És preguntar-los com en la seva vida porten l’estil de viure de Jesús. Perquè els apòstols no se n’acabaven d’adonar que fent o desfent, obrant o deixant d’obrar ja estaven dient. Ho hem escoltat a la Carta del Apòstol, la fe sense obres és morta.   Si no hi havia prou pa ni prou peix, la solució era la fàcil: que tothom marxi als seus pobles d’origen. Si en aquell poble no volien creure, la solució era senzilla i apocalíptica: “Que baixi foc del cel i els consumeixi”. Avui Pere declara: “Tu ets el Crist”, i probablement tenia una intuïció profunda que el portava a admira

  Diumenge de durant l’any. 1 de setembre de 2024 Estimades germanes, estimats germans. Sovint ens queixem dels mals del món: les catàstrofes naturals,   la guerra, la delinqüència, la corrupció, l’avortament, l’eutanàsia activa, la frivolitat en les relacions home/dona, el feminisme, el masclisme, l’adulteri... podríem fer una llarga llista, com la que fa el Senyor el dia d’avui o com la que va fer Sant Pau i d’altres. I això ens contamina, i sense voler ens anem contaminant i entrem dins d’un cercle viciós. Però la resposta del Senyor a tot això que vivim com a mal, ve de fora de la persona humana. Recordo ara a un voluntari de Sant Jeroni, ara emèrit, l’Emili Benedito, un home amb molta habilitat per al bricolatge, que quan li plantejaves un problema que per a ell no ho era, responia amb espontaneïtat: “això no em preocupa.”   Podríem dir el mateix: al Senyor tot el mal del món no li preocupa, en tot cas respecta les lleis de la naturalesa i respecta la nostra llibertat. Què v