Solucions

Estimades germanes i estimats germans,

Jesús molt sovint posava a prova els seus deixebles. Les mateixes paràboles són situacions que acabaven amb un interrogant. Com calia actuar davant del fill malgastador? Com fer-ho quan s’acaba l’oli de les llànties? Què passarà amb els bons administradors i amb els dolents?

La pregunta que hem escoltat: I vosaltres, qui dieu que soc jo?, no és pas una curiositat egocèntrica. És preguntar-los com en la seva vida porten l’estil de viure de Jesús. Perquè els apòstols no se n’acabaven d’adonar que fent o desfent, obrant o deixant d’obrar ja estaven dient. Ho hem escoltat a la Carta del Apòstol, la fe sense obres és morta.  Si no hi havia prou pa ni prou peix, la solució era la fàcil: que tothom marxi als seus pobles d’origen. Si en aquell poble no volien creure, la solució era senzilla i apocalíptica: “Que baixi foc del cel i els consumeixi”. Avui Pere declara: “Tu ets el Crist”, i probablement tenia una intuïció profunda que el portava a admirar el seu Mestre, però certament no sabia encara tot el contingut d’aquesta paraula. No sabia què volia dir que Jesús era l’ungit, destinat a portar als pobres la salvació. I la prova que Pere no ha entès és que comença a voler dissuadir-lo de la seva missió, fins al punt que Jesús veu darrere d’ell a Satanàs, l’acusador, l’adversari.  

Avui en molts no hi ha cap resposta a aquesta pregunta.  De fet ni se la plantegen. Jesús és un personatge històric del passat, que va viure fa molts segles. Un profeta. Un sanador. Però no toca per res la seva vida. Pensen equivocadament que tan se val creure com no creure... per a nosaltres, en canvi, Jesús és present. No hi ha passat, present ni futur, tot forma una misteriosa unitat.  

L’abnegació, és una virtut molt important però que té mala premsa. Perquè sembla que ningú no vulgui negar-se ell mateix, si no afirmar-se, autorrealitzar-se. Prendre la creu és assumir el sofriment físic o moral d’una manera nova, és a dir portada a plenitud. La queixa és estèril.

El Papa Francesc, de 87 anys, ha tornat del seu viatge més llarg a quatre països de Sudàsia: Indonèsia el país de majoria musulmana més gran, a Papúa Nova Guinea, un dels països amb major diversitat cultural, al Timor Oriental, on el catolicisme és la religió majoritària i a Singapur, una altra societat multicultural estratègica. Francesc ha animat els joves ha assumir riscos, si no ha dit que els creixerà la panxa. Els viatges del Sant Pare solen ser un estímul i un exemple d’un pontificat itinerant. Avui Àsia és un gegant desconegut per a molts, no hi podem viure d’esquena. Quina riquesa humana i quanta saviesa que conté! Que la nostra edat no sigui mai excusa.