Evitem que el mal ens contamini

 Diumenge de durant l’any. 1 de setembre de 2024

Estimades germanes, estimats germans.

Sovint ens queixem dels mals del món: les catàstrofes naturals,  la guerra, la delinqüència, la corrupció, l’avortament, l’eutanàsia activa, la frivolitat en les relacions home/dona, el feminisme, el masclisme, l’adulteri... podríem fer una llarga llista, com la que fa el Senyor el dia d’avui o com la que va fer Sant Pau i d’altres. I això ens contamina, i sense voler ens anem contaminant i entrem dins d’un cercle viciós.

Però la resposta del Senyor a tot això que vivim com a mal, ve de fora de la persona humana. Recordo ara a un voluntari de Sant Jeroni, ara emèrit, l’Emili Benedito, un home amb molta habilitat per al bricolatge, que quan li plantejaves un problema que per a ell no ho era, responia amb espontaneïtat: “això no em preocupa.”  Podríem dir el mateix: al Senyor tot el mal del món no li preocupa, en tot cas respecta les lleis de la naturalesa i respecta la nostra llibertat. Què vol dir “respectar”? Respectar és observar atentament. Un llibre de Josep Maria Esquirol ho explica ja en el títol: “El respecte. La mirada atenta. Una ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia” (2010).

El mal del món, real, existent, punyent, és com un teló en negre que ha de fer resplendir la bondat que hi ha en el cor de molts. Ahir, baixant del cerro de San Cristóbal, a Santiago de Xile, després de ser beneïts al peu de la Immaculada, vèiem una vista immensa d’aquesta gran metròpoli, quedava esfereït de la immensitat d’aquesta gran ciutat, una Nínive contemporània. La reflexió fluïa espontàniament: quant de mal que ve de fora, quant de bé que ve de dintre!