Jaume Aymar i Ragolta

Solemnitat de Jesucrist Rei 2024 Avui és final i culminació de l’any litúrgic. Com tanquem les etapes? Sabem tancar-les? De vegades no. Una porta mal tancada comporta preocupació per als qui es queden dintre. Igualment una etapa mal tancada. Un dol no prou elaborat. Una relació que acaba en punta. Que n’és d’important aprendre a cloure bé els processos! És important d’acomiadar bé una persona a la societat civil i a l’església. Cal fer un bon traspàs de competències. Cal agrair. Cal suavitzar aspreses. Sovint cal demanar perdó. La festa d’avui ens recorda que el projecte de Déu no té fronteres, abasta tota la creació. Deixem que la claror de la Paraula i l· lumini aquest diumenge. Ponç Pilat,  governador romà, és l’únic personatge fosc que figura en el credo que professem però que tingué un paper clau en la passió. Pilat, aquí estava nerviós. Que un rei jueu s’alcés contra el César és preocupant.  Tothom tenia guàrdies de cos, però Jesús és l’únic que no en té. Pilat, per apla...

Estimades germanes i estimats germans, una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare   Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara ...

  Homilia del diumenge XXXII. (En el pati de Ramon Paner) Ramon Maria Schilt Marimon. El Ramon es deia en realitat Ramon Maria. Aquest era un costum d’algunes famílies catalanes catòliques. El de posar el nom de Maria al costat del patronímic. A ell i a la Laia Cardoner, fa molts anys que els vaig conèixer, però vosaltres, els germans, els nebots,  els fills i els nets, fa molts més anys que jo que el coneixíeu. I avui ens n’heu dit moltes coses. I tots sabeu i tots sabem que la seva vida, sobre tot en la seva darrera etapa, no fou fàcil ni planera. En Ramon va començar a venir aquí a la Murtra fa més de trenta anys. I va residir-hi, i hi va ser voluntari. Em dèieu que els darrers deu anys va fer més d’avi que no de pare o d’espòs. Potser aquesta és la missió que Déu li tenia confiada: ésser un bon avi.  Amb el Ramon vàrem viure moments molt joiosos al menjador, a la biblioteca, passejant pel claustre, fent sortides, celebrant esdeveniments familiars... i, també, mome...

  Estimades germanes i estimats germans, Aquest diumenge s’escau la festa de Sant Martí de Porres,  el sant peruà conegut com a Fray Escoba, patró universal de la pau, de Perú, dels negres, de la justícia social; dels malalts, protector dels pobres, dels barbers, dels escombriaires, intercessor a favor dels animals...se’l representa amb un gos, un gat i un ratolí que mengen junts del mateix plat. Molts hem vist i ens han commogut les pel · l í cules que s’han fet sobre la seva vida. Ens atrau la seva humilitat, la seva alegria, la seva docilitat, el seu diàleg franc amb el Senyor...  Va ser insultat i menystingut pel fet de ser mulat. I fets meravellosos de la seva vida el relacionen amb l’impuls que va donar a les missions en indrets com el Japó.  Ell és un exemple d’estimació a fons de manera abnegada com el que ens proposa Jesús a l’evangeli d’avui. El bisbe de Santa Rosa de Lima de Guatemala, fra Josep Parra Novo,  també dominic, nascut a Otivar (Granada...