En la festa major de Sant Martí de Calonge

Estimades germanes i estimats germans,

una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare  Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món

Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara farà quaranta anys que va arribar aquí a establir-se el primer marroquí, Abd el-Krim. Com em deien les vostres germanes, vosaltres, a l’Àfrica més que sentir-vos catòlics o musulmans, us sentiu africans. I jo afegiria i tots ens hem de sentir germans en l’existència i fills de Déu.  

Sœurs Daphrose et Liliana. Merci beaucoup d'être ici aujourd'hui. Calonge est une ville noble et cultivée. Et aujourd'hui, comme le définit le journaliste de Calonge Joan Vall Clara, c'est un archipel de cultures. Il existe une importante communauté originaire du Maghreb. Cela fera désormais quarante ans que le premier Marocain, Abd el-Krim, est arrivé ici pour s'installer. Comme me l’ont dit tes sœurs, toi, en Afrique, plutôt que de te sentir catholique ou musulmane, tu te sens africaine. Et j’ajouterais que nous devrions tous nous sentir frères dans l’existence et enfants de Dieu.

Sant Martí està representat de tres maneres en aquest altar: com a soldat dalt de cavall, molt jove, perquè va deixar la milícia quan es va batejar, als divuit anys; assegut en una bauma amb vestits daurats, com a monjo i contemplatiu i vestit de bisbe. Tres realitats en una mateixa persona, soldat, monjo i bisbe. Per això fou tan admirat durant tota l’edat mitjana. Per això hi ha tants pobles que el tenen per patró.  El nou bisbe de Girona, fra Octavi, reuneix aquestes dues condicions: és un monjo, per tant un contemplatiu, i ara és un bisbe, una combinació que pot ser molt fecunda: contemplatiu en l’acció.

Em vull fixar en una inscripció que hi ha sota del quadre de la vostra dreta i que diu en llatí, invicte per l’oració no deixava que el seu esperit es relaxés. Cultivem la pregària en solitud i en silenci, cada dia. La persona que prega així se sent forta sempre. Hi ha persones grans que em diuen, mossèn jo quasi no me recorda del parenostre i els dic, tota oració va a Déu, per breu que sigui. La pregària en solitud i silenci ens ajuda a ser contemplatius de realitats. Qui tens al teu costat? L’espòs, una amiga, un germà... felicitats! No et fixis tant en els seus defectes que en té, com tu mateix. Fixa’t que com tu és un fill de Déu.

Per això l’evangeli que hem proclamat de les obres de misericòrdia. Un evangeli que sempre m’inquieta. Martí es va tallar la capa sense preguntar en aquell pobre nu d’on venia ni quina llengua parlava, ni què l’havia portat a viure en aquella postració. Senzillament va veure en ell un fill de Déu i amb determinació el va ajudar en allò que podia ajudar-lo. Li va dar mitja capa, perquè era l’únic que li podia donar, l’altre meitat era de l’emperador, com tot l’uniforme.  Sovint hem de donar de la nostra pobresa...  

Els goigs de Sant Martí de Calonge, la lletra dels quals fou escrita per mossèn Pere Surribas diuen: Calonge n’és vila noble/ bressol de grans patricis/ postrat de genolls el poble/ us prega beneficis// Bisbe sant que del cel fruïu vulgueu-nos dar protecció/ nostres precs a Deu oferiu/ Sant Martí el bon pastor.