Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

  La IA Estimats germans. El profeta Amós en la primera lectura fa, si més no, tres denúncies: denuncia als qui s’abraonen sobre els pobres per anorrear els desvalguts. I, és cert, avui molts continuen abraonant-se sobre els pobres com un camí per esborrar els desvalguts del país. Hauríem de fer un seriós examen de consciència sobre això. D’altres continuen desitjant que les festes s’acabin. Quantes vegades a les portes de Nadal escoltem la frase característica: “jo voldria que aquestes festes ja fossin passades”, potser pel dol, la feina o els records, però els profeta Amós no es refereix  a això, parla d’aquells que sempre sistemàticament critiquen totes les festes, si hi ha focs, perquè n’hi ha, si no n’hi ha perquè no n’hi ha...Si hi ha soroll per què hi ha soroll, si hi ha massa silenci...  Denúncia també els qui fan trampa amb les balances, els qui venen el rebuig barrejat amb el gra... Déu n’hi do. Recordem que ell i tots els profetes moriren violentament. En...

Estimats avui és la Festa l’exaltació de la Santa Creu, la festa major de Canyet.  La creu era un instrument de tortura, però avui ja no la veiem com a tal. Molts joves porten una creu penjada al coll o tatuada al clatell o altres parts del cos. Són expressions del body art que s’han de mirar amb respecte, sense fer judicis, però que mostren que avui la creu ha perdut per a molts el significat que per la nostra generació encara té. I això em porta a pensar en un tema que avui ens preocupa molt tant a l’Església com a la resta de la societat: la manca de relleu. La mitjana d’edat de les nostres trobades és alta o molt alta. Els únics llocs on es troben joves a l’Església són als nous moviments, i encara. Aquesta crisi s’inscriu en la crisi general de tot allò que en diem humanitats i d’una manera d’entendre l’ésser humà enmig del món. No vull insistir-hi ni és el moment de fer anàlisi. Segurament hi ha molts motius, però també hi ha responsabilitats compartides, sense buscar cu...

  DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY / Cicle C Estimats germans Lectura primera Sa 9,13-18 Cada any celebrem un diumenge la Pentecosta i cada any demanem que vingui l’Esperit Sant. Avui la primera lectura ens refresca la presència de la tercera persona de l’Esperit Sant, en un dels seus set dons, el de la saviesa. Son molt boniques i veritables les paraules de la primera lectura que hem proclamat: Qui hauria sabut mai allò, Déu, que desitjaves, si tu mateix no haguessis donat la saviesa, si no haguessis enviat de les altures el teu Esperit   Sant? El salmista ens recorda dues evidències una que morim, l’altra que Déu és per nosaltres un refugi i un castell, que en l’adversitat hi trobem un gran auxili. I ens dona un consell ben pràctic, li demana que ens ensenyi a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. M’agrada preguntar l’edat de les persones, no directament, si no de tercers. La tieta Mercedes -com tantes dones de la seva generació- no va dir mai l’edat...