Que al Cel ens puguem veure!
Diumenge de l’alegria 9 de març de 2024
Aquest diumenge és el
diumenge de l’alegria, el que abans es deia la Dominica Letare. Un petit
oasi en el desert de la Quaresma que estem travessant, per això el color dels
ornaments. Ahir a la Capella dels Dolors es va celebrar el drama sacre de Santa Maria vestida de dol. El dol és negre. No és mal color, perquè el negre és color de la nit, és el color de la fe.
El diàleg de Jesús amb
Nicodem, és un diàleg personal que després, es converteix en un diàleg en
plural: “Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan
us parli de les coses del cel, em creureu?”. Avui no en parlem gaire de les
coses del cel. De petits en parlàvem més. Vaig tenir la sort de conèixer la
meva besàvia paterna, la Joaquima Raspall, Donya Quimeta, la mestra del Poblenou,
que va ensenyar a llegir i a escriure quatre generacions d’aquest barri
barceloní. Quan va morir, l’any 1968, jo tenia 11 anys, però me’n recordo com
si fos ara, perquè era la primera mort que vivia de prop...bé en realitat era
la segona perquè també tinc un record de la mort del meu besavi, el iaio
Bartolo, aragonès, de l’Almunia de Doña Godina, que va morir el gener del 1960 quan
jo tenia només dos anys. Recordo perfectament com baixaven el fèretre per l’escala
de la Gran Via 474 on vivia amb els meus avis i el meu oncle Telmo plorant
desconsoladament al rebedor la mort del seu pare. I com me’n puc recordar?
Perquè allò que impacta a la nostra ment infantil no s’oblida. Bé. Quan moria
una persona estimada se’ns deia, senzillament, és al Cel! I els nens i nenes ho
enteníem. Amb els anys es va anar deixant de parlar del Cel. I es deia que
aquella persona havia deixat de patir. Ara es diu que “ha marxat.” Quan en els
enterraments escoltem testimonis d’amics o de família, sentim dir: “allà on
siguis”. Certament el Cel és un do, però aquest “allà on siguis”, personalment
no m’agrada.
Tornem a l’evangeli. L’autor
sagrat parla en plural perquè involucra la comunitat, és tota la comunitat la
que avui, en resar el Credo, manifestarem la nostra fe en la resurrecció de la
carn i en la vida perdurable.
Diumenge de l’alegria.
Però podem parlar d’alegria? Què és l’alegria? L’alegria
és un sentiment bàsic, resultat d'una viva satisfacció d'ànima. És una paraula
relacionada amb vida i amb satisfacció. Per exemple, molts estem contents i
alegres del do de la pluja, després d’aquests llargs mesos de sequera... Però
hi ha motius també de tristesa. Els desnonaments, les guerres, les lluites de
poder, les persones estimades que marxen... Aquesta setmana aquí a la parròquia
de Santa Maria hem acomiadat dues persones. Una la Ramona Fitó, de la qual ja
vam celebrar les exèquies al Tanatori de Can Ruti. La Ramona amb 95 anys, al
costat de la Rosa Colomé, era la degana dels feligresos. Les filles em dèieu
que només havíeu vist plorar la mare va ser el dia que va morir el pare, en
Gaspar. I no és que la Ramona no hagués plorat segurament, moltes d’altres
vegades, però aparentment era una dona que no mostrava les emocions, però que
tenia un cor sensible i generós. Tenia un humor fi. Per tant malgrat que no
somreia gaire, era una dona alegra. L’altra
difunt ha estat en Quico Giralt, tan estimat a la Ciutat, que va morir dimecres
passat als 62 anys. Dijous aquesta sagrada nau era plena de gom a gom. Molts
devien pensar “no li tocava”. Però li va tocar. I ja el mateix al tanatori vàrem
riure i vàrem plorar... per què? Per què al cristià que creu en la resurrecció,
com cantem en l’himne de Vida Creixent, la nostra alegria ningú no ens la
prendrà.
Germans i germanes, que la
mort de les persones que hem estimat ens sigui ocasió de parlar de les coses
del Cel. Com deia un sacerdot amic, ja traspassat, “la mort també és una festa”. Ho deia amb belles paraules, el Mestre Millet;
Oh, cel blau cel
estrellat
Oh, cel blau, cel estrellat!
per què quan de nit te miro,
sens adonar-me’n sospiro,
esplaiant ocult dolor.
És
tal volta perquè tapes,
com cortina desplegada,
de la nostra pàtria amada
el vivíssim resplendor?
Nostra
pàtria és dalt la Glòria,
on veurem a Déu sens fí,
trepitjant del món l’escòria,
volarem tots cap al cel.
Comentarios
Publicar un comentario