Fer els deures

Diumenge XXIX de durant l’any (19/10/2014)

Aquest evangeli és dels més populars i citats en molts àmbits amb motius diversos: “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”.  De fet les monedes del César contenien una blasfèmia per als cristians: feien del César un déu.  I per això els canvistes del Temple canviaven aquelles monedes per unes altres perquè els jueus poguessin fer les seves ofrenes sense contaminar-se. I per això Jesús, un dia, indignat va bolcar les taules dels canvistes del Temple.

Fixeu-vos que aquí hi ha una gran qüestió per entendre l’església dels màrtirs. Els màrtirs eren turmentats no tant perquè creien a Jesús com  perquè es negaven a retre culte als déus pagans.

De tota manera aquest evangeli avui l’hem d’entendre d’una manera inclusiva. Hem de complir els nostres deures cívics i a la vegada li hem de donar a Déu l’honra que és deguda. Noteu que avui usem una frase avui molt estesa i pròpia del llenguatge escolar: “fer els deures”. De petits ens semblava una cosa feixuga: després de tota una jornada escolar ens estimàvem més jugar que no pas fer els deures. I sovint necessitàvem l’ajut dels nostres pares o avis. Avui l’aprenentatge ha canviat molt i molts aposten per la creativitat d’aprendre i de jugar a la mateixa hora.  Aquesta paraula “creativitat” és la que va reivindicar Francesc en començar el Sínode extraordinari sobre la família que avui es clou. Potser és el que més cal per enfortir les relacions amb els pares, amb els germans i amb els altres membres de la família.

Recordem aquell passatge evangèlic que ens explica que Jesús va fer una cosa admirable i creativa per pagar un impost, ell i Pere; i ho va fer sobre tot per no escandalitzar. De vegades hem de fer també miracles per poder pagar els nostres tributs, però no fer-ho seria faltar als nostres deures

Quant als deures amb Déu hem de revisar-los seriosament: la pregària personal, el cultiu de la relació amb ell. I també amb els germans, perquè tot allò que fem amb ells, especialment amb els més petits li fem a ell mateix.

Celebrem avui aquesta missa en honor de la Mare de Déu del Pilar [missa baturra, celebrada amb vuit dies de retard] La seva basílica a Saragossa (precisament la Cesaraugusta) prop de l’Ebre ens recorda de manera perenne que Ella -que aleshores encara vivia- es va manifestar al seu nebot Jaume per donar-li  la  fortalesa deguda per complir la seva missió. Quan a l’hora de la Passió tots, excepte Joan s’havien dispersat, Maria va tenir prou força per tornar-los a atreure al seu redós. Quantes vegades, en moments molt difícils de la nostra vida hem sentit la proximitat de la nostra mare!

Celebrem també la beatificació de Pau VIè. Aquell Sant Pare que va culminar el Concili Vaticà II que havia començat el seu predecessor, Sant Joan XXIII. El Concili va ser l’esdeveniment més important del segle XX i els dos papes que el van dur a terme, ben complementaris. A ells ens encomanem, avui que celebrarem una trobada de la xarxa de laics en aquesta parroquia.