Temptacions d'avui i sempre

Diumenge I de Quaresma 10 de març de 2019

Estimats germans i germanes:

Aquestes tres temptacions o proves que els evangelistes situen en el principi de la missió de Jesús, de fet l’acompanyaran tota la vida. Davant la prova de convertir les pedres en pans, és a dir la temptació de les solucions immediates, Jesús mostrarà en els seus ensenyaments que el camí de creixement personal és tot un procés que demana temps: ho veiem a la paràbola del gra de blat, en tot l’itinerari de seguiment personal que ell proposa i en el bell resum dels deixebles d’Emaús. Aquesta temptació s’accentua avui quan la societat s’accelera i confonem el més ràpid amb el millor, quan sabem que en realitat no és així, ni a la taula, ni al volant, ni en la comunicació, ni amb el tracte amb els altres: no, el més ràpid no és el millor. Ni les plantes creixen estirant-ne les tiges ni les persones forçant els temps.

Explica el mossèn Josep Rius Camps a Catalunya Cristiana d’aquesta setmana que la muntanya extraordinàriament alta on el diable mostra Jesús tots els regnes del món és la mateixa on tindrà lloc la transfiguració. Recordem que la temptació de Pere i els altres al Tabor va ser d’una banda instal·lar-se còmodament en tres cabanes i de l’altra no entendre que la Passió és necessària per arribar a la Glòria. En temps incerts com els nostres la temptació fàcil es refugiar-nos en el passat o defugir tot esforç de renovació.

Jesús va ser temptat pel poder sabent que el volien fer rei i com a resposta hi va contraposar la lliçó de posar al mig del ròdol un servent petit i encara en el darrer sopar ens va deixar la lliçó suprema del servei. Germans, que l’autoritarisme dels poderosos en l’àmbit que sigui no ens faci oblidar que nosaltres som contínuament temptats pel poder, ni que sigui d’exercir-lo en la nostra petita parcel·la. O l’error tan estès de creure que tenim poder sobre el nostre cos o sobre la nostra vida. Perquè segons Lluc la temptació del pinacle del temple és la temptació del suïcidi. Jesús hagués pogut posar punt i final a la seva vida, però no ho va fer fins que l’hora era arribada.  Diuen que des de fa onze anys el suïcidi és la primera causa de mort no natural d’Espanya. És la mort silenciada i evitable.

Quin tema tan delicat! Com afecta als adolescents i als joves!

Respectem la decisió d’aquells que han decidit plegar de viure
i  no judiquem els motius que els han portat aquesta tràgica decisió, però ho reitero el suïcidi en molts casos fora evitable. Evitem, doncs voler acabar amb la pròpia vida o potser amb la vida d’una institució. Evitem prendre decisions suïcides!

L’evangelista Lluc acaba el passatge dient misteriosament: “Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell esperant que arribés l’oportunitat”. Molts comentaristes coincideixen que aquesta darrera temptació de Crist, fou Getsemaní, quan el diable l’intentava convèncer Jesús sofrent que tot el que havia fet era inútil perquè els seus deixebles, adormits en l’hora suprema, no sabrien donar continuïtat al Regne. Jesús tampoc no va caure en aquella temptació i no va fugir aprofitant la fosca de la nit, sinó que va esperar els seus botxins per lliurar-s’hi sense defensa.

La temptació del “no val la pena” o del “ja n’hi ha prou” és una constant en la vida de molts. Convé que rellegim i actualitzem la primera lectura d’aquest diumenge (“el petit credo”) perquè així com el sacerdot de l’antiga aliança oferia les primícies de la terra, nosaltres avui posem al costat del pa i el vi allò que som, encara que sigui poca cosa, perquè l’Amic ho multipliqui i no permeti que caiguem en temptació.