sábado, 18 de noviembre de 2017

Paraules en la recepció del fons Chesterton

Facultat de Filosofia de Catalunya (URL)
Quarta hora de dimecres
15 de novembre de 2017. Sant Albert el Gran
Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton

Déu vos guard. Saludo cordialment la Dra. Anna Berga, Secretaria General de la Universitat Ramon Llull, el professor Josep Carbonell, donant del Fons Chesterton, la Dra. Sílvia Coll-Vinent, professora titular de la Facultat de Filosofia, el Sr. Marià Hispano, arxiver del fons Chesterton i el Sr. Daniel Gil, de la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona, que en serà la dipositària. Saludo cordialment el degà de la Facultat de Teologia, els professors i alumnes, i el distingit públic assistent.
Avui és la festivitat de Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església, mestre de Sant Tomàs d’Aquino. Sobre ell escrivia Chesterton: “Albert el Gran fou el fundador de la ciència moderna. Va contribuir més que cap altra a preparar el procés que va convertir a l’alquimista en químic i a l’astròleg en astrònom.” [AYLLÓN, 2011: 83].
La Facultat de Filosofia s’honora de rebre formalment aquest importantíssim fons documental de Chesterton que ha aplegat pacientment durant anys el professor Carbonell -al qual vull expressar tot el nostre agraïment- i que serà dipositat a la Biblioteca Pública Episcopal i digitalitzat a l’abast de professors, d’alumnes, d’investigadors i del públic en general. Ja sabeu que Gilbert Keith Chesterton nascut a Londres el 1874 i mort a la ciutat del Tamèsis el 1936, fou un poeta i assagista prolífic, un pensador agut i incisiu i un dels grans escriptors del segle XX. Li van donar fama les novel·les policíaques del pare Brown, les polèmiques amb Bernad Shaw, les biografies de Sant Francesc d’Assís i Sant Tomàs d’Aquino i assaigs tan originals com  Ortodòxia i L’home etern. Chesterton  era un home corpulent i amb sentit de l’humor sabia riure’s d’ell mateix. Deia: “pel que fa al meu pes, ningú no l’ha calculat encara.” També deia que “el secret de la vida resideix en el riure i en la humilitat”.
En aquesta tria de textos de Gilbert Keith Chesterton que curosament ha aplegat la Dra. Coll-Vinent i que porta per títol Cristianisme, pensament social i literatura, que ha estat editada per Viena i la Fundació Joan Maragall, la podreu adquirir a la sortida, hi trobareu aquesta afirmació:  “Si un home veiés el món a l’inrevés, amb tots els arbres i torres penjats cap per avall, com es veu la superfície d’un estany, un dels efectes seria el fet de ressaltar la idea de dependència. Hi ha una relació llatina i literal, perquè el mateix mot: “dependència” només significa penjar” [COLL-VINENT, 2017:83]. M’he recordat d’una cita que en feia un chestertonià, mossèn Josep Maria Ballarín, que deia referint-se a aquesta idea que calia fer la figuereta i citant a Chesterton afirmava que quan Sant Pere va ser crucificat cap per avall va comprendre com era el món perquè va veure els núvols com muntanyes, els estels com flors,  i tots els homes penjant de la infinita misericòrdia de Déu”. En definitiva que la conversió –que tots necessitem- passa per canviar el nostre punt de vista de la realitat.

  

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.