Paraules en la recepció del fons Chesterton
Facultat de Filosofia de Catalunya (URL)
Quarta hora de
dimecres
15 de novembre
de 2017. Sant Albert el Gran
Centre d’Estudis
i Documentació G. K. Chesterton
Déu vos guard.
Saludo cordialment la Dra. Anna Berga, Secretaria General de la Universitat
Ramon Llull, el professor Josep Carbonell, donant del Fons Chesterton, la Dra.
Sílvia Coll-Vinent, professora titular de la Facultat de Filosofia, el Sr.
Marià Hispano, arxiver del fons Chesterton i el Sr. Daniel Gil, de la
Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona, que en serà la dipositària.
Saludo cordialment el degà de la Facultat de Teologia, els professors i
alumnes, i el distingit públic assistent.
Avui és la
festivitat de Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església, mestre de Sant
Tomàs d’Aquino. Sobre ell escrivia Chesterton: “Albert el Gran fou el fundador
de la ciència moderna. Va contribuir més que cap altra a preparar el procés que
va convertir a l’alquimista en químic i a l’astròleg en astrònom.” [AYLLÓN,
2011: 83].
La Facultat de
Filosofia s’honora de rebre formalment aquest importantíssim fons documental de
Chesterton que ha aplegat pacientment durant anys el professor Carbonell -al
qual vull expressar tot el nostre agraïment- i que serà dipositat a la
Biblioteca Pública Episcopal i digitalitzat a l’abast de professors, d’alumnes,
d’investigadors i del públic en general. Ja sabeu que Gilbert Keith Chesterton
nascut a Londres el 1874 i mort a la ciutat del Tamèsis el 1936, fou un poeta i
assagista prolífic, un pensador agut i incisiu i un dels grans escriptors del
segle XX. Li van donar fama les novel·les policíaques del pare Brown, les
polèmiques amb Bernad Shaw, les biografies de Sant Francesc d’Assís i Sant
Tomàs d’Aquino i assaigs tan originals com
Ortodòxia i L’home etern. Chesterton
era un home corpulent i amb sentit de l’humor sabia riure’s d’ell
mateix. Deia: “pel que fa al meu pes, ningú no l’ha calculat encara.” També
deia que “el secret de la vida resideix en el riure i en la humilitat”.
En aquesta tria
de textos de Gilbert Keith Chesterton que curosament ha aplegat la Dra.
Coll-Vinent i que porta per títol Cristianisme,
pensament social i literatura, que ha estat editada per Viena i la Fundació
Joan Maragall, la podreu adquirir a la sortida, hi trobareu aquesta
afirmació: “Si un home veiés el món a
l’inrevés, amb tots els arbres i torres penjats cap per avall, com es veu la
superfície d’un estany, un dels efectes seria el fet de ressaltar la idea de
dependència. Hi ha una relació llatina i literal, perquè el mateix mot:
“dependència” només significa penjar” [COLL-VINENT, 2017:83]. M’he recordat
d’una cita que en feia un chestertonià, mossèn Josep Maria Ballarín, que deia
referint-se a aquesta idea que calia fer la figuereta i citant a Chesterton
afirmava que quan Sant Pere va ser crucificat cap per avall va comprendre com
era el món perquè va veure els núvols com muntanyes, els estels com flors, i tots els homes penjant de la infinita
misericòrdia de Déu”. En definitiva que la conversió –que tots necessitem- passa
per canviar el nostre punt de vista de la realitat.
Comentarios
Publicar un comentario