Tothom té els ulls posats en Tu

Diumenge XVIII de durant l’any (2/08/2020)

Jesús volia viure el dol per la mort de Joan el Baptista, el precursor i amic, en un lloc despoblat, en la solitud i el silenci amb Déu Pare però la gent no li ho permet. Però el seu cor és tan gran, que no l’impedeix compadir-se d’aquella gentada i detectar les seves malalties. I encara més, això no l’impedeix de ser enginyós i de multiplicar els recursos.

Tots patim pèrdues i tots patim dols. I en aquest temps que estem travessant, més pèrdues i més dols. Qui més qui menys, tots hem patit la mort d’un familiar i un amic. I potser no l’hem pogut acomiadar  Però el dolor dels qui hem perdut no ens ha de fer oblidar de a viure també la compassió, és a dir el patir amb els altres, amb els presents, el fe nostres les seves mancances, el d’intentar donar respostes a les seves necessitats. Nosaltres som avui aquells deixebles de Jesús. No perdem el temps amb queixes ni planys, posem-nos amb serenor i llibertat d’esperit en acció.

Avui és la Mare de Déu dels Àngels, una festa d’arrel franciscana.  La tradició catòlica afirma que “àngel” és nom d’ofici. Quants “àngels” hem sentit i sentim propers en aquest temps de pandèmia. Penso en els sanitaris. Algú, de manera anònima els va dreçar una creu molt ben feta manualment, als peus de la Creu de Montigalà, amb la inscripció: “el meu aplaudiment i el meu homenatge per a tots els sanitaris, gràcies.” I penso també en el personal dels tanatoris. I en els voluntaris de les Càrites parroquials que s’han multiplicat.

Aquí mateix al claustre hi ha una clau de volta amb una imatge de Maria i dos àngels músics. I moltes d’altres imatges angèliques envolten les galeries. És una intuïció ben pregona.

Tothom té els ulls posats en Tu... Només Tu tens la sortida. Fem un acte de fe en el Senyor de la història. Però no un acte en abstracte: hi ha mediacions. I per això tenim els ulls posats en tots aquells que en aquests moments es desviuen pels altres. En els científics que busquen  la teràpia més eficient, en els qui treballen en les cures pal·liatives, en el personal sanitari i pastoral dels hospitals i les clíniques, en els equips de dol... Fa un temps el Papa Francesc, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà va beneir una gran escultura de bronze que representa una barca amb emigrants i refugiats de tots els pobles i èpoques. L’autor de l'obra és l'artista canadenc Timothy Schmalz. La hi va encarregar l’Oficina de Migrants i Refugiats del Vaticà, però el mateix papa Francesc va supervisar la creació. L’escultura, segons va explicar el Pontífex, s'inspira en les paraules de la Carta als Hebreus: "No oblideu l'hospitalitat; alguns, practicant-la, han acollit àngels sense saber-ho ". I de fet, unes ales emergeixen del conjunt de figures.  Quants àngels tenim a prop, sense saber-ho?