En la Pasqua de José Luis Fraguas

Parròquia de Sant Feliu d’Alella 21 de gener de 2026.

Quan diumenge passat vam conversar amb el José Luis, em va impressionar la seva serenor. Estava en pau i se sentia molt estimat. Disposat a fer el salt cap a l’eternitat.

Enyorava la seva Galícia nadiua, la seva aldea de Sacos, a Pontevedra. Tenia morriña de la pàtria, la casa dels pares. Faria seva la cançó de Julio Iglesia: 

Eu quero che tanto

E ainda non lo sabes

Eu quero che tanto

Terra do meu pai

Quero as tuas ribeiras

Que me fan lembrare

Os teus ollos tristes

Que me fan chorare

Un canto a Galicia, hey

Terra do meu pai

Un canto a Galicia, hey

Miña terra nai…”

però l’enyorança no el va privar mai de fer allò que calia fer que és aquest el sentit veritable de la llibertat. No fer senzillament allò que m’agrada fer, sinó fer allò que sé que he de fer. Quants esdeveniments fins que va conèixer la Lolita! (Galícia, Astúries, Tarragona, Barcelona) Quantes ensenyances que heu rebut d’ell! Família, amics, veïns, quants records a la ment i el cor! La seva fe se li havia anat transformant en caritat, ja no podia fer altre cosa que estimar i deixar-se estimar! I ha mort estimant i estimat. Què més podem esperar?

Com a arquitecte municipal, ha servit molts anys el seu poble, amb lleialtat i competència. Donem-ne gràcies a Déu.

Soneto con estrambote a José Luis Fraguas en su Pascua. 

 

José Luis, has sido un hombre competente

así te definió tu amado hermano

tu sonrisa y mirada de la mano

han llegado al corazón de tanta gente.

Hiciste siempre lo más conveniente

tu abuela Soledad te da la mano

y te nos vas, nada ha sido en vano

a la casa que diseñó tu mente.

 

Te nos vas querido arquitecto Fraguas

forjado tu cuerpo tan fatigado 

en medio de tempestades y aguas

con morriña de tu Galícia amada

contento hacia una nueva morada

a velar de otro modo a nuestro lado.

 

Lola y tus hijos, han sido tu prioridad 

cuiídales ahora desde la eternidad.