domingo, 27 de marzo de 2016

Homilia Vetlla Pasqual 2016


Fa pocs dies a la Contra de La Vanguardia, un astrofísic, Carlo Rovelli, deia: “la vida eterna és una maledicció, alegrem-nos de morir” i explicava “la vida eterna seria eternament avorrida per nosaltres: la pitjor de les malediccions”. Benet XVI, el papa emèrit i potser el millor teòleg del segle XX, deia que moltes persones rebutgen avui la fe perquè no perceben la vida eterna com una cosa desitjable, no volen la vida eterna sinó la vida present. Continuar vivint sempre ho perceben més com una condemna que com un do. Viure sempre sense un terme, seria  molt avorrit i a la llarga insuportable. Com va dir Sant Ambrós en el funeral del seu germà Sàtir: “La immortalitat és una càrrega més que un bé si no la il·lumina la gràcia”. No: la vida eterna no és viure eternament aquesta mateixa vida, sinó que és l’experiència de la plenitud, de l’abraçada definitiva amb Déu Pare. Una experiència que ja l’anticipem en aquesta vida, quan estimem i ens deixem estimar, quan estimem a la manera de Crist.
Però per estimar cal sortir de nosaltres mateixos per anar a l’encontre de l’altre: Aquest és l’èxode veritable. Aquesta és l’Església en sortida de la qual parla el Papa Francesc.
Diu l’Evangeli que hem proclamat que aquelles dones es recordaren del que Jesús havia predit. Tots tenim la facultat de recordar. Recordar és tornar a passar pel cor.  La litúrgia de la paraula d’aquesta vetlla ha estat un gran recordatori del pas del Senyor per la vida dels homes. Tots nosaltres som invitats també a recordar el pas de Déu per la nostra vida. Fórem injustos si només recordéssim allò que ens ha passat de negatiu, els mals moments i no recordéssim tants instants feliços com hem viscut tots en la nostra vida. Han estat aquests instants de plenitud que com diu el poeta Joan Maragall voldríem fer eterns al nostres cors. Certament que no hem de viure només de records, però la memòria agraïda ens dóna força per esperar en la resurrecció.
La resurrecció s’ha d’anunciar: els àngels l’anuncien a les dones i les dones l’anuncien als apòstols que en principi es mostren molt tancats i recelosos. Després de la vinguda de l’Esperit Sant els apòstols l’anunciaran a la  humanitat i el record de la Pasqua esdevindrà el centre dels evangelis. Tot s’entén a la llum de la Pasqua.
En Pere Serra Creus, bon amic badaloní, m’escriu així des de Brussel·les, després d’haver salvat la vida miraculosament  de l’explosió de la bomba al metro: “A Brussel·les la vida es va refent a poc a poc, per ja mai serà igual. Encara hi ha controls pels carrers i per agafar el transport públic és millor anar amb temps, perquè els militars controlen tot el que portem a sobre. Dies tristos i silenciosos pels carrers de la Capital d'Europa. Es respira un aire tens i pesant. Cel gris i sense sol. La gent calma i amb posat greu i sense alçar gaire la veu. Moltes preguntes em passen pel cap: Com conviure amb persones de diferents cultures i religions diferents? Com acceptar les diferencies de uns i altres? Des d'ahir alguna cosa en mi s'ha trencat, potser és la por de la mort?, potser és la incertesa constant d'agafar el metro, el tram, el bus?, són les mirades dels altres vianants també amb por? No ho sé, però el que sí sento és que alguna cosa s'ha esquinçat dins meu i també al meu voltant. Aquest dies de Setmana Santa també he entès millor el sentit del patiment de Jesús, és com si la Passió del Fill de Déu fos mes real, encarnat en el món i en els germans. Tot és diferent, més profund, més íntim, tot esperant la Pasqua del Senyor que ens transformi.”

Que tingueu una bona Pasqua de Resurrecció.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.