Homilia Vetlla Pasqual 2016
Fa pocs dies a la Contra de La Vanguardia, un
astrofísic, Carlo Rovelli, deia: “la vida eterna és una maledicció, alegrem-nos
de morir” i explicava “la vida eterna seria eternament avorrida per nosaltres:
la pitjor de les malediccions”. Benet XVI, el papa emèrit i potser el millor
teòleg del segle XX, deia que moltes persones rebutgen avui la fe perquè no
perceben la vida eterna com una cosa desitjable, no volen la vida eterna sinó
la vida present. Continuar vivint sempre ho perceben més com una condemna que
com un do. Viure sempre sense un terme, seria molt avorrit i a la llarga insuportable. Com
va dir Sant Ambrós en el funeral del seu germà Sàtir: “La immortalitat és una
càrrega més que un bé si no la il·lumina la gràcia”. No: la vida eterna no és
viure eternament aquesta mateixa vida, sinó que és l’experiència de la plenitud,
de l’abraçada definitiva amb Déu Pare. Una experiència que ja l’anticipem en
aquesta vida, quan estimem i ens deixem estimar, quan estimem a la manera de
Crist.
Però per estimar cal sortir de nosaltres mateixos per
anar a l’encontre de l’altre: Aquest és l’èxode veritable. Aquesta és
l’Església en sortida de la qual parla el Papa Francesc.
Diu l’Evangeli que hem proclamat que aquelles dones es
recordaren del que Jesús havia predit. Tots tenim la facultat de recordar.
Recordar és tornar a passar pel cor. La
litúrgia de la paraula d’aquesta vetlla ha estat un gran recordatori del pas
del Senyor per la vida dels homes. Tots nosaltres som invitats també a recordar
el pas de Déu per la nostra vida. Fórem injustos si només recordéssim allò que
ens ha passat de negatiu, els mals moments i no recordéssim tants instants
feliços com hem viscut tots en la nostra vida. Han estat aquests instants de
plenitud que com diu el poeta Joan Maragall voldríem fer eterns al nostres
cors. Certament que no hem de viure només de records, però la memòria agraïda
ens dóna força per esperar en la resurrecció.
La resurrecció s’ha d’anunciar: els àngels l’anuncien
a les dones i les dones l’anuncien als apòstols que en principi es mostren molt
tancats i recelosos. Després de la vinguda de l’Esperit Sant els apòstols
l’anunciaran a la humanitat i el record
de la Pasqua esdevindrà el centre dels evangelis. Tot s’entén a la llum de la
Pasqua.
En Pere Serra Creus, bon amic badaloní, m’escriu així
des de Brussel·les, després d’haver salvat la vida miraculosament de l’explosió de la bomba al metro: “A
Brussel·les la vida es va refent a poc a poc, per ja mai serà igual. Encara hi
ha controls pels carrers i per agafar el transport públic és millor anar amb
temps, perquè els militars controlen tot el que portem a sobre. Dies tristos i
silenciosos pels carrers de la Capital d'Europa. Es respira un aire tens i
pesant. Cel gris i sense sol. La gent calma i amb posat greu i sense alçar
gaire la veu. Moltes preguntes em passen pel cap: Com conviure amb persones de
diferents cultures i religions diferents? Com acceptar les diferencies de uns i
altres? Des d'ahir alguna cosa en mi s'ha trencat, potser és la por de la
mort?, potser és la incertesa constant d'agafar el metro, el tram, el bus?, són
les mirades dels altres vianants també amb por? No ho sé, però el que sí sento
és que alguna cosa s'ha esquinçat dins meu i també al meu voltant. Aquest dies
de Setmana Santa també he entès millor el sentit del patiment de Jesús, és com
si la Passió del Fill de Déu fos mes real, encarnat en el món i en els germans.
Tot és diferent, més profund, més íntim, tot esperant la Pasqua del Senyor que
ens transformi.”
Que tingueu una bona Pasqua de Resurrecció.
Comentarios
Publicar un comentario