Petits però enginyosos

Diumenge XXXI de durant l’any

Estimats germans i germanes.

Zaqueu era petit però enginyós. I va saber suplir la seva petitesa enfilant-se  a l’arbre, perquè la multitud no li privés de veure’l.  Possiblement li semblava que ja en tenia prou amb veure a Jesús –no sabem si per curiositat - però el Senyor li va fer un regal sorprenent : hi va parlar i es va autoconvidar a menjar a casa seva. I aquesta convidada inesperada va suposar un canvi en la vida d’aquell home que era cap de publicans i ric. Per tant una persona malvista, però que fa un testimoni públic d’esmena.

Què ens diu avui aquest evangeli? Jo crec que  tots ens sentim petits quan les circumstàncies ens superen.  Quan ens sentim desconcertats i perplexos. Probablement molts voldríem veure Jesús i parlar-hi i fer-li preguntes i que ens digués com hem d’actuar. Nosaltres no el veiem físicament, però sí que l’escoltem cada vegada que escoltem la Paraula i el veiem amb els ulls de la fe cada vegada que participem com ara de l’eucaristia. I hi conversem en la intimitat del nostre cor quan l’hem rebut.  Possiblement també nosaltres som capaços de fer algun propòsit quan hem rebut a Jesús, com va fer Zaqueu. La diferència és que no el solem dir, i menys en públic. Però avui us convido a que tots sapiguem pregar per les persones que tenim al costat i pels seus rectes propòsits. Que l’eucaristia no sigui sols una trobada privada entre el Senyor i jo, si no que tinguem presents en la nostra pregària al germà o a la germana a qui donarem la pau. Que en ells hi veiem el mateix Jesús.

A Jesús el veiem també en els testimonis, en els sants que hem recordat especialment en aquests dies. I avui és la festa d’un sant molt atractiu, sant Martí de Porres. Un dominic mulat que es va popularitzar molt per mitjà de la pel·lícula Fray Escoba. Un home bo que sabia perdonar el refús dels seus propis germans de comunitat. El seu gest d’escombrar era gairebé una teràpia.

Estimats germans, quan les circumstàncies ens depassen, quan ens sentim perplexos o desconcertats perquè els arbres sembla que no ens deixin veure el bosc, cal que tinguem enginy. recordeu que a l’Església parlem de l’enginy de la caritat i això es pot aplicar a molts moments de la vida.  Crec sincerament que només pel camí de la mediació i la misericòrdia podem arribar a veure la sortida del túnel que estem travessant.

I cal també que ens deixem sorprendre pel Senyor que ens surt a l’encontre en cada ésser humà i en cada esdeveniment.  Zaqueu es va deixar sorprendre per Jesús, però ell amb la seva declaració pública de rectificar també degué sorprendre els seus veïns.

L’home de ràdio que fou Joan Viñas Bona, al final de la seva vida fou també diputat al Parlament de Catalunya. Era un home bo i  pacífic, i el sorprenia molt que després d’haver assistit a debats molt durs, amb desqualificacions recíproques, els diputats de les diverses formacions es trobessin a fer un cafè o a dinar junts. Estem veient el mateix aquests dies per televisió. Els candidats o els portaveus dels partits es desqualifiquen amb duresa davant de les càmeres, es fan retrets documentats o no, baixen gairebé a l’atac personal, però després en acomiadar-se les càmeres ens mostren que es donen la mà o es fan petons. És la política entesa com a espectacle? Només podem dir allò de l’Evangeli: pels seus fruits els coneixerem.

Que boniques, que veritables i que bones són les paraules del llibre de la Saviesa que hem proclamat! Poden ser objecte de la nostra meditació: “Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra el matí.” Uns mots que ens ajuden a relativitzar moltes situacions. I continua: “Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d'allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho.” Germans, sentim-nos estimats per Déu i així podrem estimar i perdonar els nostres germans!