domingo, 18 de marzo de 2018

Moments d'inflexió


Diumenge Vè de Quaresma (18/03/18)

Estimats germans i germanes,

De vegades ens imaginem la vida de Jesús com una trajectòria rectilínia que va des del naixement a Betlem fins a la mort i la resurrecció a Jerusalem. Però si llegim atentament els evangelis veurem que no és així. En la vida del Senyor hi ha-humanament parlant- moments d’inflexió.
Un d’ells és la mort del seu estimat cosí i precursor Joan el Baptista, en el moment de la seva frívola execució, Jesús, de dol, es vol retirar en un lloc apartat però les demandes de la gent fan que decideixi anar a anunciar-los el Regne i la conversió, prenent la torxa del Baptista i fent-la encara molt més lluminosa.
Un altre moment d’inflexió és el diàleg de Jesús amb la dona sirofenícia, aquella que li va dir que també els cadells menjaven de les engrunes que queien de la taula... Jesús elogia la seva fe perquè eixampla per dir-ho així l’horitzó de la seva missió. I de parlar d’una missió a les ovelles perdudes d’Israel, Jesús acabarà dient als seus: “Aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura!”
Un tercer moment  és el que acabem de proclamar. L’interès dels grecs per veure Jesús sembla insinuar que davant la pressió de les autoritats jueves, Jesús hauria pogut fer una fugida endavant i continuar la seva activitat entre les comunitats de la diàspora. Però el Senyor sap que ha arribat la seva hora, l’hora de plantar cara amb fermesa al mal i a la mort. (A. Cirer) No va ser una decisió fàcil, ho insinua la carta als cristians hebreus quan diu que “s’adreçà a Déu que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes”. Però alhora se sent recolzat pel Pare que el glorifica, que l’enalteix, que mostra davant del món la bellesa del seu gest suprem. I el seu sacrifici donarà fruit abundant.
Tampoc la nostra vida és una trajectòria rectilínia, ni una paràbola perfecta com la de la bala que surt  del canó. La nostra vida s’assembla més a una pilota de tenis que  hi ha moments que rebota per sortir cap a una altra direcció. Hi ha moments d’inflexió: la malaltia d’un ésser estimat, la seva mort, la pròpia malaltia, un canvi a la feina o de domicili... moments de tocar a fons que canvien la nostra trajectòria vital. No són moments fàcils. De vegades costen llàgrimes, però experimentar l’amor de Déu ens empeny a decidir.
Era bonic ahir al Saló de l’Ensenyament, veure tants i tants joves, informant-se dels estudis universitaris que voldran seguir en un futur. Alguns d’ells anaven acompanyats dels seus pares... Quina decisió important és per pares i fills els estudis més apropiats a les seves capacitats!
En el dia del Seminari preguem el Senyor que hi hagi sacerdots capaços d’acompanyar bé les persones en els seus processos de discerniment.  Els capellans tenim el privilegi d’acompanyar les famílies i les persones en moments estel·lars: la preparació al matrimoni, el naixement d’un fill,  la unció de l’avi ... I també en els processos de discerniment, de vegades llargs.  Cal que els novells sacerdots adquireixin, amb l’ajut de tots, aquesta maduresa. En una societat on hi ha un laïcat cada vegada més format, els nous preveres han de saber estar a l’altura. I tots hem d’aprendre la lliçó del “gra de blat.” Que ens hi ajudi la gloriosa intercessió del patriarca Sant Josep.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.