El secret del com

Homilia diumenge XXX de durant l’any (29/10/17)

El P. Jaume Sidera, claretià, comenta al Full Dominical d’aquesta setmana que els savis d’Israel comptaven  613 preceptes, que calia saber-los tots i practicar-los. I diu entre parèntesi que no els podem criticar gaire perquè avui el Codi de dret canònic té 1.752 canons i el Codi civil espanyol 1.976 articles.

Per al poble de Jesús, la Llei o Torà era el valor suprem, l’expressió del pensament de Déu, la única norma de la perfecció humana i la garantia de la felicitat. Jesús com a fill del seu poble abraçava la Llei i la complia, però amb llibertat d’esperit. Calia resumir la Llei: “Estimar Déu i estimar el proïsme.” I això és ben original, perquè les lleis avui no solen parlar d’estimació. La llei és racional i l’estimació es considera, equivocadament, sentimental.

“Estima al Senyor el teu Déu”. Aquestes paraules, els bons israelites les resaven cada matí i cada nit. Les portaven escrites al vestit i a la llinda de la porta. Morien amb elles als llavis. Recordem aquella pel·lícula Las sandalias del pescador, basada en la novel·la de Morris West, quan el papa Ciril, d’arrel jueva, la mateixa nit de la seva elecció es treu la sotana blanca i se’n va d’incògnit a Roma a pregar al costat d’un jueu moribund, el Shema Israel. Va ser en cert sentit, una pel·lícula profètica.

“Estima els altres com a tu mateix”. Un deixeble de l’Evangeli no pot estimar Déu si no és per mitjà del seu proïsme i el proïsme és tota persona humana. Però Jesús anirà més enllà quan en el Sant Sopar ens va deixar el manament nou que matisa aquest segon: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. En aquest “com”, que cal saber descobrir, hi ha tot el secret i tota la força de l’amor cristià.

Hem viscut uns dies agitats, de gran transcendència política i de moltes informacions i opinions creuades i contraposades. Tots pendents de la ràdio, de la televisió, de les xarxes...Que a alguns els han arribat a infoxicar, aquest neologisme que ve d’informar i d’intoxicar. Els esdeveniments s’han succeït de manera molt ràpida, tant que encara no els hem arribat a pair. Siguem unionistes, federalistes o independentistes, monàrquics o republicans, una cosa sembla certa: tot això va per llarg. Ha acabat un procés i ara en comença un altra. Per què no convertir els reptes en ocasions?  Ens hem adonat que la cosa pitjor és desacreditar el que no pensa com nosaltres. El pitjor diàleg el diàleg de sords. La pitjor irresponsabilitat dimitir de les funcions institucionals. L’actuació més nefasta, manipular l’opinió pública. L’error més cras, deixar-se portar per les emocions. Més d’una vegada hem tingut la impressió que assistíem a una veritable posada en escena, on cadascú representava un paper determinat, però on els qui movien de debò els fils estaven amagats. Siguem propositius: Per gestionar la cosa pública cal ser filòsof, és a dir amant de la saviesa. Tot el que hem viscut demanda un nou perfil de polítics, molt més professionals. Molt més preocupats del bé comú que de la seva carrera. Molt més preparats i capaços d’escoltar la gent. Polítics que estiguin al servei de la ciutadania, sense demagògies.

I nosaltres no oblidem la nostra vocació cristiana que passa per superar la confrontació, per no odiar ningú sinó per estimar fins i tot els enemics. Per no judicar. Per construir el bé comú. L’Església té un corpus de doctrina social acreditat. Tenen plena vigència les paraules del llibre de l’Èxode que hem escoltat: “no maltractis ni oprimeixis els immigrants” (...) “si presteu diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.  Mentre alguns es vanten de les fites econòmiques assolides, Càritas continua denunciant que creix la pobresa l’any passat va atendre més de 300.000 persones.

Que Santa Maria protegeixi la nostra pàtria. Com diu la visita espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, en una estrofa que vam actualitzar per resar-la a Badalona: “Badiu de la nostra llar, Assumpta a la glòria del Pare, aclariu-nos els ulls del cor, perquè puguem contemplar des de dalt/ els tràfecs de la vida.”  Així sigui.