La fe de la Nit

Epifania 2013

El poeta Joan Maragall en els seus goigs a la Mare de Déu de Núria, diu: “deu ànima a les tenebres/deu-nos la fe de la nit”. “La fe de la nit”, quina expressió tan bonica i tan exacta. Sovint caminem en la foscor i, de sobte, en el nostre firmament hi brilla una estrella. Com va brillar una nit sobre aquells savis d’Orient.

Els mags s’havien posat d’acord i sota el seu guiatge van anar a trobar al Rei de Reis. I en arribar a Jerusalem fan una consulta a un home especialment cruel i sagaç, el rei Herodes. El rei que amaga sota el seu fals interès per l’Infant, la por que aquell rei dels jueus que acaba de néixer li arrabassi el tron. L’ambició de poder l’encegava. Com continua encegant els poderosos de la terra. Però Jesús no volia cap poder humà, ni la seva missió era enderrocar cap sobirà del seu tron encara que fos corrupte. En tot cas seria el mateix món nou que anunciaria el Messies el qui a la llarga tot ho trastocaria. Recordem que Maria canta al Magníficat a Déu perquè “derroca els poderosos del soli i exalça els humils”. Jesús no ve a treure’ns res de bo, si no a portar-ho tot a plenitud.

En una nadala entranyable ens preguntem: “què li darem al Noi de la Mare/què li darem que li sàpiga bo?”. No ens preguntem què ens donarà el Noi de la Mare sinó què li darem.

Els mags li van presentar uns obsequis altament simbòlics: l’or que avui podríem assimilar al treball i a l’economia, l’encens que simbolitza la pregària la vida interior i els valors transcendentals i la mirra que significa la cura que cal tenir del propi cos i el dels altres. Des de la nostra pobresa posem avui als peus del pessebre el treball, i demanem-li a Ell que també va treballar amb les seves mans, que sapiguem repartir-lo millor. Oferim-li la nostra vida interior i demanem-li que sigui més intensa. Oferim-li el nostre cos a qui hem d’escoltar, conèixer i cuidar en la justa mesura.

És un dia de regals. El millor regal que hem rebut és l’existència i el millor que podem fer és compartir-la amb els altres.